Acadèmics i professionals feia unes quantes temporades que reclamaven més ètica per a la indústria tecnològica. Ara tenen motius per cantar victòria, ni que sigui parcialment. No obstant això, a mesura que el negoci digital es ramifica i conforme es diversifiquen les seves intervencions en la política, la cultura, la societat o la sanitat, el mateix concepte d'«ètica» es torna més relliscós. Així ho subratllen expertes com Danah Boyd, la qual ha observat que els professionals que s'encarreguen d'aquesta tasca estan immersos en nombroses tensions, moltes de les quals irresolubles. Una de les víctimes més destacades va ser la investigadora de Google i de la Universitat de Stanford Fei-Fei Li, qui va mantenir en secret una col·laboració de la seva empresa amb l'exèrcit per no contradir la imatge d'«intel·ligència artificial humanista» que s'estava instaurant. Potser per paradoxes com aquesta Philip Alston, adscrit a la Universitat de Nova York, va dir durant el simposi AI Now que de vegades li agradaria «estrangular l'ètica». La visió de la intel·ligència artificial que va descriure l'eminent científic Stephen Hawking ja era molt ombrívola, com també ho és la que ofereixen figures com l'empresari Elon Musk o el professor Nick Bostrom. Reconeixen el seu potencial transformador, però desconfien de la seva evolució, ja que, en el passat, invents menys prometedors van proporcionar a la societat grans disgustos.
