Conec molta gent que si li proposessin, signaria per la llibertat del poble ranvali, a l'Amazònia peruana, exigint que els ranvalis decideixin lliurement el seu futur i que els seus presos polítics surtin en llibertat. I ho farien de bona fe. Com negar el suport a una ètnia que veu sistemàticament violades les seves dones i esclavitzats els seus homes? És normal signar. Només que el poble ranvali no existeix, me l'acabo d'inventar. Però així van les coses, als humans ens encanta donar suport a totes les causes, existeixin o no, això és igual, ja que no ho fem per ells sinó per nosaltres. Donar suport al poble lapó -aquest sí que existeix- és un plaer només comparable a poder-ho fer sense tenir ni punyetera idea de si les seves reclamacions -suposant que n'hi hagi- tenen cap justificació. La ignorància és la millor manera d'assolir tranquil·litat de consciència.

No es pot retreure a Yoko Ono, José Bové, Joan Baez i uns quants premis Nobel que mai he sentit anomenar -ves, que no ens hagin fet un ranvali i siguin noms inventats- que signin un manifest d'Òmnium afirmant que Catalunya viu oprimida i que a Espanya tanquen gent a la presó per les seves idees, altra feina tenen, que informar-se de la realitat. Quan arribes a cert nivell de notorietat, has de signar cada manifest que et posin al davant, sobretot els que et són desconeguts, no sigui que. Canvi climàtic? Ras, signatura. Contra la discriminació racial a Sibèria? Ras, signatura. Per la col·locació de contenidors accessibles a Oregon, ras. Pels pipicans a Oakland, pels presos polítics catalans, per aquell nen autista que cada any li impedeixen anar a l'excursió escolar i per un rei Baltasar transsexual, ras, ras, ras i ras. Sense oblidar el poble ranvali, que penso en ells i se m'omplen els ulls de llàgrimes, ras.

Si a la mateixa Catalunya ningú es va molestar a seguir el judici i en fan prou repetint quatre consignes, imaginin què han de saber-ne a Birmània o a l'Iran. Al cap i a la fi, signar és gratis, tot i que si es tracta d'Òmnium o l'ANC, farien bé els signants de llegir-se la lletra petita, no sigui que els hagin venut d'estranquis una samarreta per la Diada o un carnet de soci. El cas és quedar com a solidaris. Ignorants, però solidaris. Ras.