Cartes

Lluís Torner i Callicó GIRONA

Enguany, els amics de la mainada, / com són els Reis Mags de l'Orient, / no podran fer la seva cavalcada / per culpa d'aquest virus tan dolent.

Hauran de deixar els mitjans de transport, / siguin dromedaris, cavalls o vaixells, / segons les necessitats de cada lloc;/ pe rò, a cadascun, tindran el campament.

Hi haurà qui els veurà de lluny, potser, / d'altres, tal volta, per televisió, / on no se'ls veu rà és passant pel carrer, / pe rò on els tindrem tots és dins del cor.

I malgrat sigui a casa, amb els pares, / no hi pot mancar el cant de la cançó, / cantada amb veu ben alta i clara, / talment com ho mana la tradició.

I en la foscor, a la llum de la lluna, / fent ús del poder que tenen, els mags / aniran passant, casa per casa, / atenent les peticions dels infants.

Entraran per les finestres o balcons, / ben a poc a poc, sense fer fressa, / doncs una de les seves condicions, / és el manteniment de la sorpresa.

Procuraran deixar-los el que puguin, / perquè els fabricants de les joguines, / per culpa de la malaurada covid, / han tingut maldecaps per construir-les.

I potser, a l'hora de repartir-les, / complaure a tothom serà complicat / perquè, clar!, són moltes les criatures, / i dependrà del que hagin demanat.

Així tot i no haver-hi cavalcada, / el que no pot faltar és il·lusió, / la Nit de Reis és la més màgica, / no ens la deixem prendre per la tristor.

De l'autosuficiència a la salut emocional

Naila Martínez Poveda Psicòloga i Terapeuta Gestalt

La nostra rutina s'ha vist interrompuda, el nostre dia a dia, limitat, i ens hem vist obligats a deixar de funcionar amb l'automàtic. Ens hem hagut d'aturar i baixar del tren frenètic on el fer era la tònica constant. De sobte, ens hem retrobat amb el sentir, sentir-nos a nosaltres i a les nostres vides.

Alguns han descobert tresors en els petits detalls del dia a dia; per d'altres ha resultat ser una oportunitat per provar coses noves, i per a la gran majoria aquesta parada en el camí ens ha connectat amb emocions que bategaven amb força, algunes d'elles desagradables i que anàvem guardant en un calaix.

Ens trobem davant d'un punt d'inflexió, on tenim al nostre abast prendre la responsabilitat d'atendre el que ens passa per dins. Alhora, no és tasca fàcil, sinó ja ho hauríem fet abans. Per tant, el que resulta de vital importància és preguntar-nos què és el que ens està aturant en aquest compromís amb la nostra salut emocional.

Un dels principals motius que ens frena en aquest creixement és la creença que ho hem de fer tot sols, que no hem de necessitar ajuda externa, ja sigui d'un familiar, amic, parella o professional. Perquè si ho fem, ens diem que no som prou vàlids i que estem depenent dels altres, cosa que ens porta a ser superherois i superheroïnes que poden sempre amb tot, amb el mal i esgotament que això comporta.

Per tant, si esteu disposats a fer el gran primer pas en aquest empoderament conscient i responsable, m'agradaria desvetllar-vos que aquest canvi personal (i en conseqüència canvi en la comunitat) comença per reconèixer la nostra vulnerabilitat, que per mi és un acte de valentia: compartir el que ens espanta, permetre'ns emocionar amb l'altre, delegar abans de no poder més i escoltar-nos els uns i els altres sense deixar-nos sols. Tot plegat, des d'una mirada més amorosa cap a nosaltres mateixos i amb la finalitat de tenir més qualitat de vida i de construir relacions més autèntiques.