Gairebé cada any per aquestes dates la policia descobreix, a la perifèria d'alguna gran ciutat, una nau plena de «joguines falses». La idea d'una «joguina falsa» el col·?lo?ca a un contra les cordes de la lògica. Es pot jugar amb una «joguina falsa»? Doncs sí, perfectament, de la mateixa ma?nera que pot un calçar-se amb unes Adidas falses. Seria, llavors, més correcte dir «plagiades». «Joguines plagiades». En literatura se sol dir que el plagi és admissible quan va acompanyat d'assassinat. En altres paraules, quan millora l'original. Pot fer-se. Quan veig algunes joguines genuïnes, se m'ocorren idees que les farien més sòlides, o més útils, o menys perilloses.
Els diner fals funciona amb freqüència tan bé com el de veritat. Vaig estar fa poc, per raons d'un reportatge, en unes dependències del Banc d'Espanya, on em van ensenyar bitllets falsos que eren pràc?ticament iguals als veritables. De fet, havien circulat tranquil·lament, engrossint la massa monetària, fins que una maquineta amb raigs ultraviolats els va detectar. Em va impressionar el sintagma «massa monetària». Vaig pensar en la massa muscular d'un cos, del meu propi cos, que augmenta i disminueix en funció del que em mogui. Amb la pandèmia, n'he perdut una part, ja que faig menys exercici. Em vaig preguntar si podria substituir la massa perduda amb massa muscular falsa. Es pot falsificar la massa muscular? Al gimnàs a què acudia abans del virus, hi havia gent que prenia anabolitzants per obtenir més bíceps. Podríem dir que aquests bíceps eren falsos? Potser, però aixequen les mateixes peses autèntiques que els veritables.
Ve el lampista a arreglar una fuita d'aigua i, mentre treballa, li dono una mica de conversa. Al cap de poc, recaiem en l'assumpte de la pandèmia.
-Aquest és un virus fabricat ?diu ell.
- Un virus fals? ?pregunto jo.
-En efecte ?corrobora ell.
-Doncs funciona com si fos de veritat ?remato jo.
Em cobra setanta euros per un quart d'hora de feina. Si hagués disposat de bitllets falsos, li hauria pagat amb aquests la reparació veritable.
