05 de gener de 2021
05.01.2021
Diari de Girona

A la vora de la llar de foc

05.01.2021 | 00:23
A la vora de la llar de foc

En uns dies gèlids, a més de les calefaccions i estufes a tot drap, s'agraeix la presència d'una llar de foc per combatre el fred que penetra d'esquitllentes en els habitatges.

Després de dinar, és un viatge hipnòtic de categoria asseure's davant de la xemeneia per escoltar el crepitar de la llenya i contemplar les ballarugues de les flames.

L'escalfor s'escampa per l'estança creant un ambient càlid i acollidor, traslluint una sensació de calma que esperona la imaginació, aviva els records i aguditza l'intel·lecte. Mig adormits els sentits, és l'instant propici per meditar de tot allò humà i diví, dels canvis en un món de la covid, de la situació personal, de la família, dels amics, de la feina mal pagada, de l'atur permanent, dels polítics inútils...

Mentre dura l'entreson, la mirada fixa en l'escalfapanxes on cremen els tions d'alzina, hi ha temps de sobres per repassar el passat, el present i el futur de la humanitat.

La plàcida sobretaula s'estronca amb l'aparició dels fills acompanyats dels nets que, en període de confinament, arriben en tandes per respectar el numerus clausus decretat per l'autoritat sanitària corresponent.

Al capvespre, quan el sol s'amaga o els núvols ennegreixen el cel, els infants revifen la vetllada en demanar narracions de viva veu, un ritual transmès de generació en generació.

Els contes a la vora del foc per entretenir els més joves són una escola d'aprenentatge de la vida amb aventures i misteriosos personatges que encarnen els vicis i virtuts d'una societat sumida en la desesperació. Els nens escolten embadalits. Hi havia una vegada un ésser maligne microscòpic que es va proposar conquerir la terra infectant el cos dels humans per sotmetre'ls a l'esclavitud d'una malaltia desconeguda. Malgrat els esforços per frenar la seves aspiracions, molta gent va patir una brutal escomesa, va emmalaltir i va morir. Semblava que el triomf del mal estava dat i beneït. Vaja, que no hi havia salvació possible.

Però vet aquí que els seus designis diabòlics van ser anorreats per milers de persones anònimes que van ajudar a combatre la infecció i per homes i dones de ciència que van trobar l'antídot per prevenir la multiplicació.

Aleshores, la gent va aprendre que la confiança amb el progrés i el benestar no podia ser infinita. Que calia una cura d'humilitat per encarar els reptes d'un demà infestat de perills.

També va quedar clar que només amb la solidaritat es podria lluitar amb èxit contra les adversitats que sotgen les persones i que cal posar en solfa les certeses absolutes.

Arraulides entorn la llar de foc, les criatures endormiscades, però amb l'oïda ben desperta, coneixen bocabadades i expectants una història mai contada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook