06 de gener de 2021
06.01.2021
Diari de Girona

Els Mags i altres reis

05.01.2021 | 23:59
Els Mags i altres reis

Faruk, últim rei d'Egipte, va vaticinar fa ja moltes llunes que en un futur no llunyà només quedarien en el món cinc monarques: la d'Anglaterra i els quatre reis de la baralla. L'anècdota sol explicar-la sovint l'especialista en dinasties Jaime Peñafiel, que últimament tira una mica a republicà.

L'esperançador pronòstic de Faruk no s'ha complert del tot. És cert que des de llavors (l'egipci va ser enderrocat el 1952) han caigut algunes monarquies com la de Grècia, un suposar; però la majoria de les d'Europa encara hi són, tan ufanoses com llavors. Fins i tot s'ha produït la restauració o més aviat reinstauració d'una d'elles a Espanya per obra del Caudillo, que ho era per la Gràcia de Déu segons les monedes de la seva època.

Hi haurà qui trobi una cosa irreal que els caps d'Estat arribin al càrrec per designi diví i no per la molt més laica si bé prosaica via de sufragi universal; però en això consisteix precisament la màgia de la reialesa.

Isabel II, per exemple, segueix regnant a Gran Bretanya, a Austràlia i al Canadà, gràcies a mantenir la pompa pròpia de la institució. Va al Parlament vestida d'erminis com una reina de la baralla, es fa transportar en carrossa custodiada per lacais i, per descomptat, no confraternitza com a col·lega amb els seus súbdits. Altres reis, dit sigui sense ànim d'assenyalar, van optar per l'estil planer i la secularització de la monarquia, amb resultats manifestament millorables.

El que els Windsor anglesos d'origen alemany semblen haver comprès és que la millor manera de sostenir una forma d'Estat tan vintage com la monàrquica consisteix precisament a accentuar els seus trets més anacrònics. L'exhibició dels privilegis és, paradoxalment, la via idònia per a conservar-los.

Tot això ho van entendre millor que ningú els Reis Mags que avui arriben, com cada any, del llunyà Orient. Sense més que exercir la màgia que els és pròpia han aconseguit mantenir fora de perill el pavelló de la seva reialesa enfront de la recent –i potser deslleial– competència del Pare Noel.

El plebeu vestit de color vermell coca-cola fa anys que insisteix en va a usurpar als Reis el tron de la infància. Algun èxit ha tingut gràcies al formidable suport mediàtic que el recolza; però tot i així es limita a compartir amb els Mags de tota la vida una porció de mercat nadalenc. Els seus intents de descavalcar del camell Ses Majestats d'Orient han ensopegat fins ara amb l'encís de la que, sent una de les dinasties més antigues del món, no sembla molt més irreal que les altres.

Igual que altres monarques de la vella escola, els Mags segueixen regnant –que és el seu– en els somnis dels xavals i a les caixes enregistradores del comerç. Per als més descreguts es tracta d'una mera il·lusió més aviat passatgera; però ningú ignora que de la il·lusió també es viu. Només cal veure els nens que en unes hores s'ho passaran d'allò més bé amb tota la quincalleria electrònica que els deixin Melcior, Gaspar i Baltasar.

Encara que un virus que paradoxalment gasta corona els hagi privat de les cavalcades i del repartiment de caramels, els nens mantenen il·lesa la seva fe en els Mags, que amb això ja s'han guanyat el seu regne. Els altres reis, que depenen de la confiança de gent adulta, potser hagin de treballar-s'ho més que ells. Ja ho va avisar el seu excol·lega Faruk.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook