06 de gener de 2021
06.01.2021
Diari de Girona

Recordant en Pere Tubert

05.01.2021 | 23:59
Recordant en Pere Tubert

El recordarem sempre: inconfusible amb la seva voluminosa figura, mantenint un difícil equilibri que conservava gràcies a dues crosses que situava una mica obliqües, amb un somriure a vegades sorneguer i la seva mirada observadora a la recerca d'una cadira on seure.

Malgrat les seves evidents dificultats motrius ens el podíem trobar en qualsevol oficina de l'administració o de l'últim o primer ajuntament. I la trobada es feia conversa per informar-te del projecte que l'havia portat a aquell lloc. I si li preguntaves et comentava, discretament, algun incident de la seva salut en un equilibri encara més fràgil que el físic.

En Pere representava la societat civil dinàmica, solidària, conscient que calia actuar obligatòriament a favor del col·lectiu de persones amb discapacitat física a les quals volia integrar. Integrar volia dir des de lluitar contra les barreres arquitectòniques fins a crear centres ?residencials o convertir-se en empresari. Amb aquest horitzó mai li va faltar feina.

La seva iniciativa sempre anava per davant de l'administració ocupada amb tants problemes que li impedien d'ocupar-se de tot. En Pere els indicava el camí, l'iniciava, demostrava que la pista era bona i quan tot era evident, aleshores sí, rebia el vistiplau dels de dalt.

En Pere era una escenificació del nostre país: emprenedor, compromès, intel·ligent, que no para fins a aconseguir que rutlli la seva botiga, el seu negoci; per a ell, els seus projectes d'integració de les persones amb discapacitat física. És el model català del tercer sector. En Pere sabia, però, que sense el suport de l'administració poca cosa podria fer, per això ens el trobàvem en qualsevol despatx i, a poc a poc, va aconseguir que MIFAS anés progressant.

En Pere segueix assenyalant-nos la ruta: deixar que la iniciativa vagi a càrrec dels directament afectats, la societat civil i aconseguir que l'administració aprofiti l'agilitat de la iniciativa privada controlant-la i gestionant-la dintre de les seves competències. Tot el país està ple d'aquestes institucions sense ànim de lucre que surten des d'on es cou el problema per donar solucions de proximitat que després l'administració fa seves amb el concert o la subvenció.

D'això alguns en diuen bona governança, la que deixa fer, la que planifica tot aprofitant les sinergies de la base, la que escolta i no pontifica amb suficiència perillosa.

Perquè, compte! Encara hi ha responsables que s'incomoden davant de qualsevol iniciativa que no surti del seu àmbit polític i/o personal i somnien que en quatre anys podran fer el que costa tota una vida de dedicació constant i desinteressada com la d'en Pere. Costa de creure però és així, en Pere ho sabia i ho havia patit.

Gràcies, Pere! Potser entre tots hauríem de trobar la manera que el teu record no fos fonedís.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook