És de les poques monarquies que susciten una certa unanimitat i no és gens estrany; al capdavall a efectes pràctics, amb tots els clarobscurs de la seva història, són realment útils. D'acord, també escuren les nostres butxaques, però com a mínim és una des?pesa escollida. Els Reis d'Orient tenen, a més, la virtut d'aportar-nos moments que t'acaben acompanyant tota la vida, per més que la mal anomenada maduresa et faci incórrer en una usurpació de funcions. Tothom té la seva petita his?tòria que relaciona amb la matinada del 5 al 6 de gener. Aquells nervis de la tarda abans, en el precís instant que marxes de la cavalcada i arribes a casa, conscient que ja és només una qüestió d'hores. Aquelles tendres advertències sobre la necessitat de posar-se a dormir a una ho?ra raonable, no fos cas que et trobessin despert i passessin de llarg. Aquella impossibilitat de dormir per l'excitació, quan qualsevol soroll nocturn sembla apuntar la imminència del miracle i la realització d'un anhel. Aquell despertar sobtat quan t'adones que ja està, que ja és l'hora, que si vas al menjador hi haurà uns paquets embolicats que culminen una llarga espera. Saps el que has demanat, però sempre et queda la incertesa de saber si t'han correspost. Surts del llit amb una velocitat inèdita i superes qualsevol obstacle amb una habilitat felina, t'arremolines al primer regal que trobes mentre els adults (què hi fan allà, tan tran?quils?) t'observen amb un somriure de complicitat. Mires els aliments disposats per a monarques, patges i camells, i ja no hi són, símptoma inequívoc que s'ha produït la visita desitjada. No és, aquesta, una màgia vitalícia: arriba un moment que passa de mans i, d'una singular manera, passes de ser observat a ser l'observador. Passes de ser el receptor d'un misteri al responsable de mantenir-lo. Malgrat les tiranies del temps, malgrat el pes de les angoixes, te les arregles per estar a l'altura de l'efemèride. Pots ser la persona més descreguda del món, que quan toca exercir aquest paper t'imbueixes d'una estranya diligència i apel·les a aquell nen que esperava el dia 6 amb una fidelitat inalterable. En el meu cas, per exemple, no recordo tant què em van por?tar els Reis (bé, sí, una cosa: la Torre Cuirassada de «Secret Wars», de Marvel) com les reaccions de la meva àvia, que s'exclamava amb sorpresa quan s'obria cada paquet, com si fos el regal més gran mai concebut. Efectivament, ho era. Però no el paquet ni el seu contingut, sinó ella i la seva emoció.
