Cartes

Albert Altés Segura Llançà

Adeu any, adeu a les teves malastrugances, adeu a les teves dèries, adeu, adeu! Normalment quan ha acabat l'any, te'l mires de reüll i penses què has fet bé i què has fet malament. En aquest cas, però, només el pots mirar d'una manera perquè no has pogut decidir res de res, ans el contrari... has hagut d'entomar el que t'ha vingut a sobre... morts dels teus estimats, separacions emotives, ruïnes d'amics, admetre viure sense llibertat, en definitiva viure segons ens dicta un ésser invisible que sembla que el podrem abatre amb una vacuna.

D'acord, finalment hem acceptat el joc imposat per la pandèmia. I de cop, arriba l'any nou! Què li demanarem? Tots demanarem el mateix? Tan impersonals arribem a ser? Millor que no ens hi capfiquem. Vindrà el que hagi de venir i, com sempre, serem nosaltres segons ens dicti el cor i la ment, que enfocarem la nova energia per sobreviure. En aquest cas, no ens cal la vacuna. Per sort, ja la tenim a dins nostre. Depèn d'un mateix i ho sabem!

El cine, un art en perill?

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Al llarg d'aquesta última dècada hem vist tancar moltes sales de cinema i les que encara hi resten estan en vies d'extinció si no hi anem. Ens hem lamentat cada cop que una sala de cinema llegendària, d'aquelles on havíem anat assíduament i on recordem haver vist títols que no oblidarem, ha acabat tancant, però a la vegada costa que el públic s'acosti ara als cinemes.

No és només per la pandèmia, que també, encara que el cinema és un lloc segur; sinó que més aviat hi ha una gran part de la població que ha crescut des de la infància davant de pantalles petites. Cada volta més, quan vaig al cine, m'adono que la majoria de persones que seiem davant la gran pantalla a la sala del cinema tenim ja una certa edat.

En canvi, el gust pel bon cinema, pel setè art, és o hauria de ser adient per a tothom.

Fum, fum, fum

Gerard MartÍnez Saguer GIRONA

Els últims anys he gaudit molt amb el Girona, mai hagués pensat arribar on hem arribat i com a molts altres seguidors m'agradaria poder continuar gaudint. Però em sembla que serà difícil, de mica en mica tot es va desinflant i la gent, desil·lusionant.

Veig que el club no segueix cap rumb, tinc la sensació que no hi ha projecte. Això sí, ens han venut molt de fum! Que si el City, que si la ciutat esportiva, que el camp es millorarà d'aquí a no sé quants anys, però a l'hora de la veritat res de res! Si m'equivoco, que algú em corregeixi.

Diumenge passat, mirant l'Osca-Barça vaig veure que a l'Alcoraz continuen fent obres de millora. Ara, estan ampliant la preferent, i anteriorment varen ampliar i cobrir els dos gols. La tribuna ja l'havien remodelat. Deixaran un camp magnífic i tot cobert, i també tenen ciutat esportiva. Quina enveja!

I nosaltres, quin camp tenim? El mateix camp de sempre, això sí, pintat de vermell! Amb grades desmuntables, la tribuna encara coberta amb uralita, i de la part exterior de la tribuna millor no en parlem. Han millorat la il·luminació perquè ho requerien les televisions, que són les que paguen, que potser ni això! I de la ciutat esportiva ni se'n parla.

Hem estat dos anys a Primera amb el que això comporta econòmicament. Per què no s'ha fet res? Què se n'ha fet dels diners?

És clar que el projecte esportiu és molt important, però no ho és tot, em sembla que havíem de créixer amb molts més àmbits. Per què no ens hem emmirallat amb clubs com l'Eibar, l'Osca...

Ah! I a sobre fa uns dies vaig llegir que hi ha un dèficit de 8 milions d'euros.

Els que estimem el Girona, agafem-nos fort que venen revolts!

Endavant, Girona!