El senyor Torrent, a qui per res del món no s'ha de confondre amb Torrente, ni pel cognom ni en absolut per l'estil distingit que el diferencia del personatge de cinema, és abans que res això mateix, un senyor, un cavaller molt polit, amb barba perfectament retallada i podada, que llueix amb pulcritud extrema, talment hagués contractat els serveis dels jardiners del Château de Chaumont. Home de rostre hieràtic, impenetrable, i de poques paraules, un laconisme que dona al ciutadà del llacet la impressió de saviesa i rigor i, doncs, gaudeix de la tranquil·litat d'estar governat per cervells experts com el del seu president al Parlament, el senyor ?Torrent. No és estrany, doncs, que votin reiteradament els partits on pertany tanta font de saviesa, i que properament en el seu vot obviïn per exemple la gestió perpetrada sobre la covid-19. Els manaires de la tribu groga fan tot el que poden, tenint en compte que la culpa la té Madrid, inclosa la llotja, i fins i tot el galliner del Bernabéu.
Amb el talent s'hi neix, i per això el senyor Torrent duia xumet quan va començar en la política, i ja no l'ha abandonat ?la política, vull dir. El senyor Torrent té vocació de servei públic des que era a la placenta materna, i per això, ja el mateix dia que va venir a aquest món, la llevadora li va lliurar el carnet de militant del partit, que el nadó Torrent va reclamar bramant. Després, quan se li oferia un sonall, el rebutjava enfurrunyat, aferrant-se al carnet com podia amb les tendres manetes.
La militància al partit ha estat clau per al senyor Torrent per arribar a l'excels càrrec que ocupa des del 2018, havent estat prèviament alcalde de Sarrià de Ter. Per tant, ens trobem davant d'un home amb talent, lleialtat, coherència, compromís, perseverança. La joventut catalana té molta sort. No pot fer més que emmirallar-se en personatges com el senyor Torrent i llarga companyia, d'aquí la meva insistència a inculcar als joves que apliquin els valors del senyor Torrent i llarga companyia si volen arribar lluny a la vida.
El senyor Torrent només parla en públic quan no té més remei. Home auster, s'estalvia tant com pot les paraules, i no pas per substituir-les per fets atès que, per donar mostra d'exemplaritat i coherència, és també admirablement auster en els fets. Opta assenyadament pel silenci, per lògica mandra d'haver de parlar per no dir res i alhora convèncer el ciutadà que ha dit alguna cosa, i important. I efectivament, el convenç. Per alguna cosa ha ostentat durant tres anys el càrrec que ostenta, esquivant en tot moment l'ombra de la dimissió. Impecable, ja dic. De fet, no és estrany que, presidint un Parlament la utilitat del qual és un enigma més gran que el de l'Esfinge, ningú li pugui retreure l'impecable full de serveis de què pot fer gala, a destacar-ne l'excel·lència en la inacció, tret que per acció s'entengui posar ordre al Parlament, una tasca filosòfica admirable tenint en compte que no tothom és capaç de posar ordre a la buidor del no-res. Com a servidor públic català no se li coneix cap fet, cosa destacable perquè a ell se li paga per fer d'alcalde i per fer de president del Parlament, i no hi ha dubte que ha fet les dues coses. Ha fet d'alcalde i ha fet de president del Parlament. En fi. El senyor Torrent no fa política, la política l'ha fet a ell polític des del moment en què es va trobar a la maneta de nadó el carnet de militant del partit; em penso que això ja ho he dit.
Discreció, sempre discreció. No fer res. I de moment, cap error. Ni mig. Ningú li pot retreure cap error al senyor Torrent, i per això és impossible que abandoni la política. Ell ho faria, tota la vida treballant a l'abstracte servei del no-res ha de ser difícil i esgotador, però és conscient que el poble llacista no li ho perdonaria. Continua en política per responsabilitat, i perquè va estudiar ciències polítiques i és natural que es dediqués a allò per a què tenia vocació, ni que fos havent-se esforçat molt més estudiant uns anys politologia que no pas exercint el politiqueig un cop va obtenir el títol de politòleg. Aquest desajust va empènyer el senyor Torrent a haver de readaptar-se admirablement, fent un esforç titànic. No ha de ser fàcil passar de la politologia al politiqueig, el qual per ser justos val a dir que, precoç com és el senyor Torrent, ja practicava abans d'acabar la carrera. El politiqueig del senyor Torrent de fet li ve des del bressol, quan pronunciava les primeres paraules. En comptes de dir pare i mare assenyalant amb el dit, deia república i independència fent-se caca en els bolquers. Home de principis, la seva dèria és, repeteixo, el servei públic. Home savi, practica exemplarment la paciència i el seny, perquè allò bo s'ha de coure a foc lent i està per venir. No actuar és sovint l'acció més intel·ligent, i el resultat vindrà, ja ho crec, amb perseverança vindrà. Concretament el dia de la seva jubilació, amb la pagueta merescuda incorporada.
Parlar del seu aspecte seria frívol, irrellevant per al lector si no fos que la cura impecable de la seva persona física obeeix l'abnegació professional que professa pel càrrec suprem de servidor públic que ostenta: president del Parlament dissolt. No fa de model de passarel·la, doncs. Fa de modèlic president parlamentari d'un Parlament ara dissolt i que, curiosament, abans d'estar dissolt pel 155 també estava dissolt perquè, de fet, des de fa dècades, ha estat dissolt, no endebades la inutilitat de la pantomima està dissolta per definició. Com l'aire, com la buidor d'una bombolla que mai explota. Un cas únic al món, el Parlament català. Per això el senyor Torrent cuida la seva imatge, conscient que el món ens mira.
Acabo de llegir una entrevista al senyor Torrent en el pamflet digital antiprocessista processista El Nacional.cat. L'entrevista és magistral, com no podia ser d'altra manera tractant-se del senyor Torrent. Hi diu moltes coses i totes molt boniques i il·lusionants, i això s'agraeix en temps tristos de pandèmia i dates fantasioses de Reis d'Orient. Com a declaració, jo destacaria la mateixa que subratlla el pamflet en qüestió: «Hem pecat d'excés de gesticulació. No n'hi ha prou amb eslògans». Sensacional. Necessitem polítics honestos, amb maduresa, capacitat ?autocrítica, i el senyor Torrent demostra a l'entrevista, un cop més, ser-ne tot un exemple. Fins al punt que, per deixar-nos clar quin ha estat el pecat que reconeix, té el detall i la grandesa de respondre a les preguntes amb tota una exhibició de ?gesticulació verbal i eslògans. Admirable.
Espero que un dia es presenti ell a president de la Generalitat. Caldrà, però, que primer el partit faci primàries per elegir-lo. La cosa ha de ser impecable. Ell serà el primer a exigir-ho. Igual que les primàries han estat exemplars pel que fa a la resta de partits al Parlament en els últims temps. I serà el senyor Torrent qui segur que s'encarregarà que el seu partit no faci gesticulació ni eslògans sobre les primàries i es limiti als fets, tornant a practicar l'exemple de primàries del seu partit, que va deixar bocabadat el món sencer que ens mira. El senyor Torrent, home recte i virtuós, no dubto que repetirà la insu?perable fórmula de primàries presentant-se com a únic candidat, talment el seu partit ho va fer amb Pere Aragonès, àlies el Gran. Pere Aragonès el Gran, del qual escriuré en el següent article. S'ho mereix.
