Déu-n'hi-do com ha arrencat l'any! A la progressiva i resignada, per evident, falta de decisions polítiques sobre la gestió pandèmica que no semblin pensades per simis oligofrènics, cal afegir l'ortopèdica distribució entre la població de la suposada vacuna contra el coronavirus (contràriament creada i aprovada en temps rècord), sense oblidar la rave de Llinars del Vallès i la quasi còmplice, per no dir permissiva i surrealista, actuació policial. I això si ens ho mirem amb les ulleres de prop; si aixequem la vista i enfoquem una mica més enllà, descobrirem amb estupor com l'OMS continua emetent comunicats com si es pensessin que algú a l'altra banda els escolta, o com la meitat dels nord-americans han volgut acomiadar Donald Trump de la presidència dels Estats Units, tot celebrant i dedicant-li una macrofesta que riu-te'n tu de la de Llinars. De fet, el festival ewook que bona part dels seus acòlits van muntar-li al Capitoli durant el passat dimecres, dia de Reis aquí, ha tingut tal impacte arreu del món que vaticino, com el rigorós i analític historiador que, per descomptat, també soc, serà més recordat -fins i tot- que l'èpica batalla d'Endor que va desencadenar la destrucció de l'Estrella de la Mort. Que no és poc.

En efecte, mals temps per a la lírica, sobretot política. Recordo amb enyorança aquells llunyans temps en què n'hi havia prou d'aparentar savoir faire als parlaments tot protagonitzant performances o actuacions més pròpies de xous sensacionalistes com El Chiringuito o qualsevol telenotícies actual, que assumir les responsabilitats del poder, centrades, aquestes, tant en la necessitat de prendre decisions de govern efectives com en l'obligació de fer una oposició constructiva. Però la plaga de la covid-19, més enllà de l'obvi patiment humà i de salut que ha infligit a tot el planeta, també ha despertat de la inòpia a molts amb una dolorosa i estrident bufetada de realitat: lamentablement, tenim els governants que ens mereixem. Aquí, a can Barça, als Estats Units i a la Xina, l'any arrenca pitjor del que molts podíem arribar a pensar i la sensació que l'ordre establert no pot, almenys de moment, controlar cap mena de situació, per petita que pugui semblar, és més que patent. Com deia, la falta de decisió política i d'actitud policial a la bacanal de Llinars, al roast del Capitoli o, sense anar més lluny, amb l'escàs control de les canviants mesures restrictives que es van reimposant sobre la marxa i sense cap mena de criteri, evidencien, a gran i a petita escala, que l'ordre establert està tocat de mort i que l'autoritat governamental és a un pas d'esdevenir un mite.

Davant d'aquest panorama tan desolador i propici per l'aflorament del caos, al bell mig d'una tercera onada vírica que colpeja cada vegada més fort, un bri d'esperança: dilluns vinent, escoles i instituts tornen a obrir. Que el Departament d'Ensenyament ens tingui en la seva glòria!