Aquest 2020 serà recordat com l'any de la pandèmia, dels morts que ens han deixat i dels que pateixen per culpa de la crisi econòmica que ha generat. La pandèmia ens ha fet palesa, un cop més, la interdependència de tots els ciutadans del món i del propi món sencer. Ens ha recordat que problemes com la pandèmia però també el canvi climàtic, les migracions, la pobresa, etc. només tenen resposta global. Bill Gates repeteix que erradicar la pobresa (i altres problemes globals) és, fonamentalment, un problema d'intel·ligència, perquè o l'erradiquem o molts problemes no tenen solució. Ens ha fet veure la importància de l'OMS perquè ningú quedi sense vacuna i això és actuar amb intel·ligència. Ens ha fet veure la importància del multilateralisme en contra dels nacional-populismes de l'America first dels Trump de torn. Ens ha fet veure la necessitat de l'OMS però també de la UNESCO, de l'OIT, etc. i de les cimeres com les del canvi climàtic, les migracions, etc. que, en circumstàncies difícils, han anat marcant el camí. Per això molts estem contents que Trump hagi perdut les eleccions i EUA retorni al multilateralisme. Per això el 2021, si som intel·ligents, hem de tornar a posar en primer pla els objectius de l'agenda 2030 de desenvolupament sostenible de l'ONU pel bé de la humanitat.

La pandèmia també ha evidenciat el paper de la ciència. Recordem Santaló, l'eminent matemàtic gironí, quan deia que la solució veritable als problemes és la científica, invertir en ciència és invertir en futur. Aquest any serà l'any de la vacuna, del començament de la solució de veritat al problema de la pandèmia. La ciència ha treballat bé, aconseguir una vacuna en un any no era fàcil. La recerca de la bioquímica hongaresa Katalin Karikó, que havia fet una investigació sobre una substància anomenada ARNm per combatre malalties, ha resultat bàsica per a les vacunes de Pfizer/BioNtech i Moderna. Com tants cops en la història, una recerca que alguns consideraven marginal ha portat a un resultat important. Curiosament aquesta biòloga havia tingut problemes per trobar finançament en el competitiu món de la recerca i ara ja hi ha qui la proposa per al Nobel. Repeteixo, invertir en recerca és invertir en futur i quan diuen que un país inverteix en recerca perquè s'ho pot permetre perquè és ric, inverteixin la frase i potser haurien de pensar que és més desenvolupat perquè abans va invertir en recerca. El tant per cent del PIB que els països més importants d'Europa inverteixen en recerca (3,02 Alemanya i 2,25 França) demostra que els països es poden permetre tenir una recerca raonable amb una inversió relativament petita. Una bona notícia és que el pressupost espanyol per al 2021 dona un fort impuls a la despesa en recerca afavorit, en part, pels diners procedents del pla de recuperació de la UE. Esperem que l'aposta per la recerca es consolidi en pròxims pressupostos.

La vacunació de la població posarà a prova la confiança dels ciutadans en la ciència. Gràcies a les vacunes, malalties com la poliomielitis, la verola, etc. avui estan afortunadament erradicades. La seva eficàcia està lligada a la vacunació generalitzada. En alguns llocs aquestes malalties han tornat degut als negacionistes que desacrediten les vacunes i la ciència en general. L'eficàcia de les vacunes anticovid també estarà lligada a la vacunació generalitzada no solament aquí sinó arreu del món. Les doctrines negacionistes i altres que diuen coses com que s'estan amagant efectes adversos, són fal·làcies fàcils de propagar i impossibles de demostrar. La ciència publica els resultats en revistes accessibles a tothom i que estan obertes a la crítica d'altres científics. La ciència i els serveis que autoritzen les vacunes tenen el sentit crític com una de les seves bases més preuades i l'exerceixen de forma rigorosa. Confiïn en la ciència i posin-se la vacuna que ens permetrà posar fi a la pandèmia en un temps raonable, durant 2021.

El 2020 també ens ha portat més Europa amb els plans de recuperació, que per un costat han de servir per pal·liar els efectes més perversos (desigualtat i pobresa) de la crisi econòmica conseqüència de la pandèmia i per l'altre han de servir per a la implementació del programa next generation a tots els nivells. Hem de tornar a la senda del desenvolupament sostenible i de la modernització del teixit productiu d'acord amb el programa aprovat per la UE al començament d'aquesta legislatura, un repte important i un programa il·lusionant. A Espanya la modernització sostenible i digital del teixit productiu és un repte bàsic per aquest any i els següents que marcarà el futur. Per aconseguir-ho seria bo un consens que inclogui partits polítics, governs d'Espanya, CCAA i ajuntaments, empresaris i sindicats. Un consens que a dia d'avui només sembla possible entre els agents socials. Esperem que 2021 ens porti més consens perquè això ajudaria que el pla de recuperació obtingui millors resultats.

Per acabar tres notes sobre Catalunya. Deixar que la festa de Cap d'Any a una nau de Llinars del Vallès es perllongués durant 40 hores, és impresentable. Portar la baralla entre Junts i ERC fins al punt de jugar amb la salut dels ciutadans és una enorme irresponsabilitat. Per altra part, sorprèn el que passa amb la vacunació. Tant demanar les competències i a l'hora de la veritat el ministre Illa ha complert enviant les vacunes a temps i la Generalitat no té a punt el dispositiu per vacunar al ritme previst. Per últim, s'imaginen que avui una Catalunya independent estigués implorant l'entrada a la UE i quedés fora de les ajudes del pla de recuperació? A veure si aquest 2021 ens porta un xic de sensatesa, un Govern que governi i es deixi de fantasies paralitzadores.