Aquest any 2021, que havia de deixar enrere les calamitats del 2020, sembla que vol continuar en la mateixa dinàmica. L'onada de fred i la borrasca Filomena (que comença a semblar la tempesta Gloria de l'any passat) ens han portat de retruc una pujada anormal dels preus elèctrics.

En la història recent hem tingut altres episodis semblants, fruit de les trampes d'alguna empresa elèctrica en la seva actuació en el mercat elèctric. Però aquesta vegada no sembla pas que estiguem davant un episodi semblant d'intervenció malèvola al mercat. Tota Europa està sota el rigor del fred i la demanda elèctrica està pels núvols. A més França, país elèctric per excel·lència, té unes quantes centrals nuclears en revisió i necessita ajuda de països veïns per assegurar l'estabilitat de la xarxa. Divendres va haver d'actuar fent ús de la interruptibilitat, tancant l'alimentació elèctrica a les empreses que tenien aquest contracte. El cap de setmana sembla que Europa no pateix la mateixa tensió, però sí que la pateix la península Ibèrica, que amb la nevada ha apujat el consum fins al punt que ahir dissabte a les 20 h el preu de mercat encara era de 121 €/MWh. Només hem de recordar que el 8 i el 28 de desembre els preus van baixar a 1,95 €/MWh, i que durant els mesos d'abril i maig van estar per sota els 20 €/MWh. Llavors, quin és el preu raonable?

Primer de tot cal dir que la factura elèctrica està formada per diversos components. Un és el dret de connexió, que en teoria paga la infraestructura per estar connectat a la xarxa. Un altre és el component energia: l'electricitat que es consumeix. Només el 35% del preu de l'electricitat es correspon a la compra d'electricitat en el mercat, la resta són coses regulades. Per tant, l'augment que hi ha hagut en aquests dies no es repercutirà de forma proporcional a la factura domèstica, sinó que afectarà al 35% de la factura. Els conceptes regulats en forma de peatges són costos que paguen el dèficit elèctric d'anys anteriors, com per exemple l'ajuda a les illes perquè tinguin el mateix preu que la península, les ajudes a les renovables i la cogeneració anterior als anys 2012, i el cost de l'operador de regulació. L'impost elèctric és del 5% i l'IVA del 21%.

Cal tenir present quina estructura de costos té la generació elèctrica. Hi ha tecnologies on el component principal és el capital necessari per fer la inversió. Si agafem com a interès mig del capital el 4%, trobem la nuclear amb un període de concessió de 40 anys que té un cost de capital 10 €/MWh al qual cal afegir 10,9 €/MWh d'operació, manteniment i combustible. L'energia hidràulica té un cost de capital molt variable depenent de cada central fins a 27 €/MWh més una operació de 5,8 €/MWh. També trobem l'energia fotovoltaica amb uns costos a 20 anys de 14 €/MWh més 10 €/MWh d'operació i manteniment. Finalment, trobem l'energia eòlica amb un cost de capital a 20 anys de 23 €/MWh i 9 €/MWh d'operació i manteniment. En canvi, pel que fa a les centrals de cicle combinat que cremen gas natural tenen costos de capital de 25 €/MWh amb costos d'operació i manteniment de 6 €/MWh, però amb un cost del gas natural (suposat el gas a 18 €/MWh) de 35 €/MWh. A tots aquests costos cal afegir un impost del 7%.

A la vista de la disparitat de costos, convé entendre que, quan hi ha poca demanda al mercat, els preus als quals les centrals oferten poden ser per sota els seus costos de capital. Això no és un perill si dura pocs dies. És el que va passar durant els mesos de pandèmia, amb abril i maig per sota de 20 €/MWh. Durant la resta de l'any els preus de mercat han continuat relativament baixos, anant de 25 a 35 €/MWh. Què van fer durant el 2020 les centrals de gas? Havien comprat gas per tot l'any i havien de fer-lo servir igualment encara que signifiqués entrar en pèrdues d'operació. Però aquest 2021 han après la lliçó i, davant el que pugui passar, han comprat menys gas que el 2020. Amb aquest panorama arriba el fred de gener, sense vent ni sol, i amb França demanant electricitat. Les centrals de cicle combinat han hagut de comprar gas en el mercat lliure, molt més car, fet que ha portat a un augment de preus de gas de 18 a 52 €/MWh, preus que s'han repercutit al preu final d'electricitat.

De tot el que ha passat hem d'extreure'n l'aprenentatge que, en el paradigma que estem iniciant, hi haurà períodes amb molt vent i sol, on els preus podran ser molt baixos, i altres períodes sense sol ni vent en què els preus hauran de ser molt alts perquè les centrals de gas estan aturades durant l'any esperant, i això és molt car. Ens haurem d'acostumar a la volatilitat, almenys durant la transició energètica.

Què pot fer el Govern? Primer, de forma immediata, eliminar l'impost de generació del 7% com ja va fer durant uns mesos no fa gaire temps. A llarg termini pot disminuir l'impacte de la volatilitat en la factura final. Per exemple, amb les subhastes de noves centrals d'energia eòlica i fotovoltaica, deixant que tinguin un preu fix per tota la seva vida. Això mateix es podria fer amb les centrals nuclears i hidràuliques, deixant-les a preu fix fins al final de la concessió. Aquesta és una discussió que fa 20 anys que dura i ara pot ser una necessitat urgent.

La volatilitat dels costos energètics no és circumstancial, forma part d'un nou escenari degut a l'entrada de nova generació renovable (per tant, intermitent) i a l'augment del consum. El mes d'abril entra en vigor la nova factura on tothom tindrà 3 períodes elèctrics al dia.

Caldrà adaptar-se a la nova situació i fer pedagogia perquè tothom ho entengui.