La sentència ferma que acaba de dictar un jutjat belga, denegant definitivament l'extradició de l'exconseller Lluís Puig, perquè entén que el Tribunal Suprem espanyol no és ni competent ni prou objectiu per a jutjar els delictes que li atribueix, és l'enèsim (i duríssim) cop a la credibilitat democràtica d'un país «soci», del qual Europa fins ara només ha vist el clatell. Veurem quan s'assabentin de les seves profundes arrels corruptes, nepotistes, masclistes i feixistes, quan s'adonin que a Espanya manar no és qüestió del nombre de vots, sinó de la mida de l'escrot.

La sentència belga s'alinea amb tot un seguit de veredictes de tribunals d'arreu d'Europa, totalment contraris a la sentència de l'Alt Tribunal espanyol -entre d'ells el de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein (Alemanya), que ja va negar la suposada violència al·legada per Llarena a la seva euroordre contra el president Carles Puigdemont. D'altres instàncies judicials europees, com per exemple el tribunal de primera instància Sheriff Court d'Edimburg, que és competent en el cas de l'exconsellera Clara Ponsatí, estan a l'espera del pronunciament del Parlament Europeu. Mentrestant, d'altres països d'Europa, com ara Suïssa, ni tan sols han sotmès l'euroordre contra Marta Rovira (dirigent d'ERC) a la seva justícia i han declarat directament des del Govern que no extraditen ningú arran de suposats delictes polítics. Tots aquests precedents es produeixen quan la qüestió de fons, que és la «causa general» contra el procés independentista, encara no pot ésser vista pels tribunals europeus, ja que el Suprem segueix impedint-ho, per no haver resolt encara tots els recursos a escala nacional.

Cada dia, però, hi estem més a prop. Cada dia estem més a prop de descobrir les veritables «vergonyes» d'un estat que amb el suport i la connivència de bona part dels mitjans de comunicació, que en lloc d'exercir de garants de la democràcia s'han convertit en un forat molt més ple d'ombres que de llum -la famosa caverna mediàtica-, ha carregat amb totes les eines i instàncies al seu abast contra l'aspiració, tant democràtica com legítima, d'una part molt important del seu poble i que és el veritable culpable d'una divisió entre bona part dels seus ciutadans, una divisió que per postres enalteix fins a nivells inenarrables amb una sola finalitat: mantenir-se en el poder.