15 de gener de 2021
15.01.2021
Diari de Girona

cartes

14.01.2021 | 23:57
cartes

«In memoriam» dels nostres companys
JAIME SERRANO DE QUINTANA GIRONA
Vàrem començar l'any passat amb la mort, el 26 de gener, del veterà col·lega Lluís Boet Fabrellas, del qual ja vam parlar en un article semblant aparegut en aquest mateix diari a principis d'any i on posava de relleu la seva fàcil i amena conversa.
El 5 de febrer, moria Joaquín Sendra Blanchart. Va iniciar la seva vida professional com a ad vo cat per després exercir de pro cu ra dor del Col·legi, va ocupar el De ganat durant diversos anys. Érem de la mateixa quinta i vam te nir certs paral·lelismes en les nos tres vides. Compartíem credo polític. Ens diferenciava només una cosa, Joaquín era un gran aficionat a la tauromàquia, però jo no.
El mes de març, va ser molt dur.
El 10, ens deixava el conegudíssim perit judicial Josep Comalada Sala. Una gran persona i d'una enorme simpatia. Sempre va estar present de forma molt animada en els diversos esdeveniments lúdics organitzats dins de l'esfera de l'advocacia gironina, com eren la celebració del Sant Patró Sant Raimon de Penyafort o la de la copa d'el Tennis.
El dia 20, va ser doblement negre. Van viatjar cap a l'eternitat Gregorio Villalba Rodríguez i Ricardo Peña Haitz. Del primer puc dir que el coneixia des de l'any 1963 o 64, quan venia al Club de Relacions Internacionals, ubicat al llavors Llar de Joventuts Onésimo Rodó, situat al carrer Albareda. Llavors ell havia acabat la carrera de Filosofia i Lletres, la carrera de Dret la començaria després. Com que vivia a Sant Narcís, ens vèiem amb certa freqüència. L'última vegada que ens vam veure i xerrar llargament va ser a la plaça de l'Assumpció el dia de les últimes eleccions. Pel que fa a Ricardo, amb el qual només ens trobàvem en els passadissos dels jutjats o a la sala de togues, ressalto la seva afabilitat i el seu somriure permanent.
El 25 de juliol, moria a Cassà de la Selva el nostre entranyable company Enric Ametller Abella. Coincidíem en el Jutjat del Social, si bé portàvem temes molt diferents. Sempre recordaré les nostres converses d'uns quinze minuts, al mig del carrer, sobre l'actualitat política, història i fins i tot teologia.
El nostre company Pedro Viader Rovira ens deixava el 26 d'agost. Advocat en exercici a Santa Coloma de Farners, la seva localitat natal. Vam coincidir professionalment a l'antiga Organització Sindical. De la seva personalitat recordo el seu gran sentit de l'humor, exempt absolutament de frivolitat sobre les circumstàncies que anàvem vivint.
El 12 de setembre ens deixava el nostre gran company Jordi Salgas Rich. Quan ens trobàvem sempre teníem una estona de distesa conversa. Vaig anar a visitar-lo aproximadament un mes abans de morir. Vam mantenir una conversa molt rica de quaranta-cinc minuts, la qual va girar principalment sobre dos temes; La Guerra Civil a Girona i l'Evangeli de Sant Joan.
El 20 del mateix mes, ens deixava també Glòria Puig i Carreter. La coneixia des de fa molt de temps. Era una eficient i discreta funcionària de l'Audiència Provincial. El seu tracte era molt afable amb tots els professionals del dret.
El 21 d'octubre se'ns comunicava la mort de l'exdegà del Col·legi de Procuradors Carlos Sobrino Cortés. Excel·lent professional i excel·lent persona, tenia una gran simpatia. La meva estima per ell venia incrementada per la relació que vaig tenir amb el seu pare com a Magistrat del Social.
El 26 de novembre ens va arribar la trista notícia de la mort de Joaquim Riera Plana. Vam tenir sempre una relació cordial. Si hagués de donar una definició succinta de la seva personalitat el descriuria com a obert i jovial.
Per a tots ells, el meu més emotiu i afectuós record i la meva més humil oració.

Això és el començament
Miquel Mompió i Azemar Riudarenes
Portem quasi un any amb pandèmia i hem de constatar que ni el govern central ni els autonòmics se n'acaben de sortir. Ens enlluernen ara amb les vacunes i és una mostra més de falta de previsió i de gestió. Encara arrosseguem el Gloria i arriba la Filomena (serà que els meteoròlegs no havien avisat) i ens torna a agafar amb una falta de previsió i gestió. Col·lapsats, nevats i gelats, les infraestructures nacionals, regionals no funcionen per molts usuaris i aquests consells d'administració farcits d'expresidents i exministres tenen la barra d'apujar-nos la llum i el gas.
Cada dia que passa som un país amb menys credibilitat internacional. Parlem d'atur juvenil? De l'atur en general? Parlem de prestigi judicial? De recuperació econòmica? No veieu que això s'enfonsa per la incapacitat de gestors/ governants, i unes despeses monàrquiques, ministerials, administració pública i burocràtica exagerats que s'haurien de reduir com a mínim un 50 %. I amb una Generalitat sense cap, per la complicitat del president del Parlament, tothom amaga el cap. Nova normalitat, Sr. Sánchez? Jo diria nova enganyifa, Espanya es desintegra i espero i desitjo que arribi el 2029 i que per fi Catalunya torni a ésser lliure com preveia el Sr. Deulofeu de Figueres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit