L'efecte Illa ha tingut el seu primer resultat concret: el govern de coalició català pensa ajornar les eleccions. A veure si el trasbals demoscòpic que provoca la presència del ministre de Sanitat a la cursa electoral s'esvaeix i reneix l'ensopiment entre els que estan fins al barret de tanta estultícia governamental. De fet, la majoria vol temps. ERC perquè veu com se li engruna l'avantatge que li donaven les enquestes; les diferents famílies convergents, esperant poder consolidar alguna cosa i Ciutadans, amb comuns, per provar si, anant a Lurdes, la patacada és menor.

Podem anar a esquiar i a treballar amb Metro (si ets de BCN i rodalies), però no a votar: no es veuen capaços de controlar l'acompliment de les mesures de seguretat per la pandèmia ni als col·legis electorals.

Ningú, si us plau, digui que vol garantir major participació ciutadana a les eleccions. Almenys, que no ho diguin des dels partits del govern. La número 2 de Puigdemont a Girona i alcaldessa de la capital, Marta Madrenas, per afavorir la participació dels veïns de Germans Sàbat i polígons, tanca el col·legi electoral de les escoles del seu barri i el trasllada al pavelló de Fontajau. Au, tots d'excursió. A veure si hi ha sort i els avis no hi van.

Fa un any que govern i legislatura estan oficialment esgotats. Fa vergonya que segons quins consellers estiguin a un govern. La incompetència per afrontar qualsevol qüestió és pregona i els propis socis mostren quants desencertats/es estan els seus/ves companys/es de gabinet. I una raó de més fons. L'actual majoria ja no comparteix cap programa ni propòsit comú de com a afrontar el futur de Catalunya. Els convergents -dividits- estan com el 2017. En pla vintage. ERC, no se sap bé cap on vol anar, però sí que no volen repetir el mateix discurs que els ha portat a malgastar una legislatura quan més necessari era aprofitar-la.

L'efecte Illa, amb un caràcter força més general, ha consistit a fer plausible que hi ha una alternativa a aquest espectacle. Una proposta que mira els problemes que té l'autonomia catalana, la ciutadania i les relacions amb Espanya i Europa i es vol posar a treballar per resoldre'ls. No parlar de l'infinit, sinó de l'immediat. Aquest és el canvi: baixar dels núvols i treballar el dia a dia i cada dia. Molta gent ha recuperat la convicció de què és possible.