Un profà tendiria a pensar que la propagació del coronavirus exigeix d'un treball de rastreig digne de Sherlock Holmes. S'han d'examinar les empremtes, les cadenes de propagació i els trajectes dels éssers humans implicats, sense menysprear l'aplicació intermitent d'algoritmes aclaridors. No obstant això, aquesta versió tècnica trontolla en examinar els arguments que es venen proporcionant per traçar el calendari del virus. Si comença el curs escolar, hi haurà un repunt. El pont de Tots Sants implicarà un rebrot. El Black Friday comportarà un esclat, per no parlar de la Constitució i del Nadal. Les dates acalorades afavoreixen la pandèmia perquè estimulen la fricció dels cossos, però la intimitat hivernal també és contagiosa, per no aturar-se en l'activitat contaminant de primavera i tardor.
Diu Déu, i diu bé, que els experts són inapel·lables. No obstant això, una ombra d'escepticisme ens portaria a concloure que l'esgotadora tasca de persecució del coronavirus no consisteix a determinar les dates propícies que encoratgen la seva proliferació, sinó a assignar qualsevol repunt de la festivitat immediatament anterior. L'exactitud dels càlculs no pateix, però l'aurèola d'adjudicació científica queda notablement difuminada.
El calendari del coronavirus sembla fàcil de simplificar, perquè aprofita la mínima oportunitat per infiltrar-se amb independència dels càlculs humans. S'ha emancipat i demostra una autonomia envejable. La seva intel·ligència arriba al punt d'oferir sempre als experts la coartada d'una celebració immediata, que explica la propagació de la malaltia. S'ha posat un èmfasi notable a analitzar els mites populars enderrocats per la pandèmia, de l'estil d'unes vacances al sol. Quan el temporal amaini, caldrà reservar un espai a examinar les lleis científiques criticades el 2020.
