La literatura és una generadora de sentit com les centrals elèctriques són generadores d'electricitat. I no es pot viure sense sentit. Ni sense electricitat. Hi ha gent que té, per a les emergències, una fàbrica pròpia de llum al seu jardí o al seu soterrani. Jo, durant una època en què vivia aïllat, al camp, vaig disposar d'una que funcionava amb gasolina. Em semblava sorprenent fabricar l'energia necessària per alimentar les meves bombetes i els meus electrodomèstics, als quals vaig començar a considerar com a mascotes, encara que em sortien més cars que el gat. Mentre esmorzava, observava la nevera i calculava la quantitat de gasolina que s'estava empassant en aquell instant. Amb la llum comprada a les companyies elèctriques resulta difícil establir aquest compte. No sé el que es menja al dia la meva nevera, ni el meu rentavaixelles, ni la llum que utilitzo per llegir al llit. Seria magnífic esbrinar a quants watts em surt cada paràgraf.
I bé, dèiem que la literatura genera sentit. Les biblioteques públiques tenen alguna cosa, doncs, de centrals de sentit. La gent que ocupa les seves taules de lectura, com la que s'emporta, en préstec, els llibres a casa seva, consumeixen significat com la meva nevera devora quilowatts. És difícil tirar endavant una vida sense significat. De fet, cadascú se les empesca per proporcionar a la seva una direcció que l'obligui a aixecar-se cada matí. És impossible sortir d'entre els llençols, que tenen una mica de sudari, sense un objectiu al cap. Aquests objectius de caràcter individual són fantàstics: funcionen com funciona el generador particular d'electricitat o la placa solar sobre la teulada del xalet del teu cosí. Per això és important disposar, al propi domicili, d'una petita biblioteca per, a la caiguda de la tarda, introduir-se en una novel·la que carregui de sentit les bateries mentals, esgotades amb freqüència al llarg de jornades de treball embrutidores.
Però una societat que es preï hauria de posseir també un sentit de l'existència col·lectiu. I aquest sentit el deu produir la política amb la creació, entre altres coses, de biblioteques públiques. Tot i que no només de biblioteques públiques. L'absència de projectes de grup trenca la cohesió social.
