17 de gener de 2021
17.01.2021
Diari de Girona

Per què hem arribat fins aquí

17.01.2021 | 00:03
L'hemicicle del Parlament de Catalunya.

eleccions

Es podien haver celebrat eleccions el 14 de febrer si s'haguessin preparat les coses des de fa mesos per celebrar unes eleccions amb pandèmia. Les mesures per celebrar eleccions en estats excepcionals estan descrites per l'OMS i l'ODHIR. A Portugal celebren eleccions presidencials en dues setmanes amb vot avançat per qui ho vulgui i urnes mòbils a les cases. Res de tot això estava preparat aquí. I aleshores van veure que convenia posposar les eleccions. I van descobrir que allò que podia adaptar les eleccions a l'actual situació depenia d'una llei electoral pròpia que Catalunya no s'ha donat en més de quaranta anys de Parlament autonòmic.

També s'havien de fer les consultes a la Junta Electoral Central, que podia orientar el govern com ho va fer amb les eleccions posposades al País Basc i a Galícia, Però no van saber trobar ele telèfon de la JEC fins a l'últim minut. La JEC va filtrar que veuria «raonable» posposar les eleccions després dels primers contactes. I finalment es va firmar un decret jurídicament decrèpit per posposar les eleccions. Amb molts interrogants sobre en quin punt es reprendrà el procés electoral.

Els cens haurà canviat però les llistes electorals ja han estat presentades i en els casos necessaris amb els avals. Es va fer una compareixença institucional sense preguntes dels periodistes perquè senzillament no sabien respondre a moltes preguntes pendents. I, finalment, s'ha vist un biaix d'interès partidista en al decisió d'un vol gallinaci lamentable. El 21 de gener farà un any que el aleshores president Joaquim Torra i Pla va fer una roda de premsa per dir que la confiança en el si del govern s'havia trencat i que convocava eleccions. Després va dir que primer aprovaria els pressupostos i després convocaria eleccions. Després el van convèncer que no convoqués eleccions i esperés la seva inhabilitació per guanyar temps per muntar un nou partit avui de programa i orientació més desdibuixada que fa sis mesos i tres anys. Després podia haver convocat eleccions entre la sentència d'una inhabilitació buscada per una pancarta i la seva notificació. Tampoc ho va fer.

Després no es van posar d'acord per un nou candidat a la investidura. Van transcórrer els dos mesos i es van convocar unes eleccions en temps de pandèmia sense preveure les mesures per votar.

Des del mes de setembre el govern de la Generalitat està en funcions i no pot fer nomenaments ni ser modificat, tampoc pot presentar projectes de llei ni presentar pressupostos, el Parlament està dissolt des del mes de desembre. El control al Govern es fa amb una diputació permanent de dimensions petites i de la qual ha causat baixa un dels seus membres. Ara s'anuncien eleccions pel 30 de maig sense assegurar-les en l'article 2 del decret.

Així d'abonyegada arriba la institucionalització política de l'autogovern català a l'any de l'anunci del final de la confiança en el govern i en l'any i mig llarg d'un govern trencat fins que se celebrin eleccions. Uns gestionant com poden i els altres amagats darrere el canyissar.

trump out

El judici polític contra Trump que els demòcrates han començat a tota velocitat només té un sentit profund de futur: inhabilitar el president boig perquè no es pugui presentar a les eleccions d'aquí a quatre anys. Intentar assecar el trumpisme. És només un intent, perquè la meitat de les bases electorals republicanes aproven el cop de mà i amb facilitat Trump pot crear el seu propi partit.

Això dividiria el partit republicà i li faria difícil guanyar eleccions presidencials durant alguns anys però permetria als seguidors de Trump guanyar les eleccions a diferents Estats, tenir governadors, senadors i representants a la Cambra baixa.

La partida que es juga avui a Washington és bàsicament la castració química de les opcions polítiques d'aquest salvatge que encara té a mà el botó nuclear. El calendari no va malament a ningú: aquesta setmana comença l'Impeachment a la Cambra de Representants però no arribarà al Senat fins al 19 de gener, el dia abans de la pressa de possessió de l'electe president Biden.

Els demòcrates passaran a tenir la majoria del Senat però necessitaran del suport d'un gruix de republicans per arribar als dos terços. Biden té més interès a confirmar el seu nou gabinet i enviar un missatge d'unitat en un acte compartit amb els expresidents Obama i Bush.

Podria ser que els principals interessats en aïllar Trump siguin el propi Partit Republicà horroritzat per la divisió profunda que els pot provocar.

alemanya

El partit que governa la primera economia d'Europa ha elegit nou president: Armin Laschet. Alemanya tenen eleccions el proper 26 de setembre, fa dos anys que estan fixades i programades. Serà l'adeu de setze anys de lideratge europeu de Angela Merkel.

Conversa amb l'enginyer Sergi Ginebreda, resident a Alemanya des de fa anys: no està gens clar que el candidat a la cancelleria pels democratacristians acabi essent qui ha guanyat la presidència del partit. Jens Spahm, 40 anys i ministre de Sanitat, es revela com un nom emergent. Però el més ben valorat per l'opinió pública i els votants és Markus Söder, líder dels democracristians bavaresos, la CSU, i primer ministre de Baviera.

Qui sigui el candidat de la CDU-CSU té unes altes possibilitats de ser el nou canceller alemany. En les enquestes e segona posició se situen els verds – vot urbà i jove- i en tercera els socialistes, actuals socis de coalició a Berlín.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook