S'acosten mesos decisius. I no per la mamarratxada que vam tenir ocasió de veure fa uns dies al Capitoli de Washington D.C. Després de la mutació del virus a Anglaterra i Sud-àfrica, Londres ha imposat un confinament estricte. Les primeres dades apunten a un virus no més letal però sí més contagiós: un malson epidemiològic un cop la nova variant s'imposi com a soca dominant. De reüll, tot el continent observa els moviments britànics. Suècia diu adeu a les polítiques de relaxació i Berlín ordena una cosa semblant a un confinament perimetral. Els números no presenten cap dubte: més de la meitat de morts a Alemanya han tingut lloc durant aquest últim mes, a un ritme de mil morts per dia. A mig Europa se suspèn temporalment el retorn dels alumnes a l'escola, almenys fins que es doblegui la corba de la tercera onada. Les xifres permeten intuir que aquesta nova variant resulta més infecciosa per als nens i que el fred de l'hivern dificultarà la ventilació en llocs tancats com les aules escolars. Les vacunes, per la seva banda, arriben amb lentitud -segurament uns mesos massa tard per incidir positivament sobre l'hivern. Hi ha països com el Regne Unit que han optat per subministrar una sola dosi en lloc de les dues recomanades. El seu valor és epidemiològic: més val protegir parcialment el doble de població que plenament la meitat! No tots els especialistes concorden amb aquesta apreciació. Falten dades, diuen els uns; facilitarà la mutació de virus, diuen els altres. La realitat és que -més enllà de la teoria- anem contrarellotge. I segurament seguirem així fins passat l'estiu.

Israel ha preferit confinar el mateix temps que s'accelera al màxim la vacunació. Confinar i vacunar per protegir la vida sembla l'única opció recomanable si l'economia aguanta. ¿Ho farà? Ningú ho sap, perquè l'extraordinari estímul monetari d'aquests mesos té alguna cosa -o molt- de miratge, de falsa realitat. Encara que, per descomptat, no quedava altre remei si es volien evitar fallides massives d'empreses i de països. Però tot i això, la pregunta que sobrevola aquestes setmanes és dràstica: ¿aconseguirem evitar un nou confinament com el del passat mes de març? Els models matemàtics no són optimistes, però tampoc la realitat respon exclusivament a les matemàtiques.

Si alguna cosa hem après en aquests temps de pandèmia, és que val la pena avançar-se als esdeveniments. Resulta preferible avançar-se i sobrereaccionar a postergar les mesures. Unes setmanes -uns dies fins i tot- suposen diferències epidemiològiques notables. La qüestió consisteix a saber si ens acostem -o no- a un d'aquests moments decisius. El Regne Unit es troba ja desbordat, Alemanya tem que li passi el mateix. ¿I nosaltres? Aquí, el discurs oficial passa per dir que l'escola és segura i que els col·legis havien d'obrir en la data prevista. Confiem que no haguem de penedir-nos-en. Perquè l'intel·ligent, sospito, seria tancar col·legis, hostaleria i comerços durant dues o tres setmanes i entrar en una mena de semi-hibernació breu que ens permeti salvar aquest match point. Amb tot el suport econòmic necessari, per descomptat, als sectors afectats.

Però la sospita que s'estén entre la comunitat científica és que amb mitges tintes no aconseguirem frenar aquesta onada i que resulta preferible una actuació contundent a curt termini que anar guanyant temps a costa de la vida de molts ciutadans.

Accelerar al màxim la vacunació, semiconfinar-nos -amb l'ensenyament en mode en línia- i preparar el sistema sanitari davant d'una eventual allau haurien de ser les prioritats. O, el que és el mateix, avançar-nos a la pandèmia seguint l'exemple dels països del nostre entorn, abans que sigui massa tard.