24 de desembre de 2020. Acord, després de molts mesos de negociació, que s'aconsegueix en l'últim moment, com en gairebé tots els processos negociadors complicats, i aquest ho era especialment, entre la Unió Europeu i el Regne Unit i Irlanda de Nord.

31 de desembre. Amb rapidesa digna de molt merescut elogi per als que han realitzat les traduccions del text original en llengua anglesa, es publica al Diari Oficial de la Unió Europea (1.448 pàgines) l'«Acord de comerç i cooperació entre la Unió Europea i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, d'una banda, i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord, d'una altra». El text de l'acord va acompanyat en el mateix DOUE d'una «nota al lector» en què s'explica que a causa de la molt tardana conclusió de les negociacions serà necessari procedir a una revisió lingüística dels textos abans de la seva signatura per les parts i de la seva publicació definitiva en el Diari Oficial, i que per això, els textos publicats poden contenir errors tècnics i inexactituds que es corregiran en els pròxims mesos, indicant que els definitius s'hauran de publicar com a molt tard el pròxim 30 d'abril.

L'impacte del Brexit sobre la població espanyola que viu i treballa al Regne Unit, així com sobre la britànica que es troba residint a Espanya, és innegable, i especialment important des de la perspectiva laboral i la de protecció social. Per això, el Consell de Ministres celebrat el 29 de desembre va aprovar el reial decret-llei 38/2020, «pel qual s'adopten mesures d'adaptació a la situació d'Estat tercer del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del nord després de la finalització del període transitori previst en l'Acord sobre la retirada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del nord de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, de 31 de gener de 2020», publicat al BOE del dia 30 i amb entrada en vigor l'1 de gener de 2021 i amb nombroses cauteles quant al seu manteniment si el Regne Unit no adopta mesures recíproques.

N'hi ha prou ara destacar, a l'espera d'anàlisis més detallades de l'impacte de la norma sobre les relacions laborals i de protecció social, especialment per a les persones treballadores desplaçades i per als que volen anar a treballar al Regne Unit, que l'art. 2 del RDL 38/2020 disposa que des de l'1 de gener d'aquest any la normativa aplicable als ciutadans del Regne Unit «serà la pròpia dels ciutadans d'un Estat tercer llevat del que disposa l'Acord de Retirada, el present Reial decret-llei i la seva normativa de desenvolupament, i en els futurs acords internacionals que puguin celebrar-se per Espanya o per la Unió Europea», i que l'art. 3.1 estipula que «Transcorregut un termini de dos mesos des de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret llei, seran suspeses les mesures regulades en ell, quan així es prevegi expressament, si les autoritats competents no concedeixen un tractament recíproc a les persones físiques o jurídiques de nacionalitat espanyola al Regne Unit o a Gibraltar en cada un dels àmbits afectats».

La meva atenció se centra en el títol XI, dedicat a «Igualtat de condicions per a una competència oberta i justa i el desenvolupament sostenible», de la Segona part (Comerç, transport, pesca i altres disposicions). El capítol 6 porta per títol «normes laborals i de protecció social», i inclou quatre articles dedicats a aquesta temàtica, si bé no és d'aplicació, així s'explica en una nota a peu de pàgina, «en relació amb la seguretat social i les pensions».

L'art. 6.1 defineix què s'ha d'entendre per «nivells de protecció laboral i social», que seran aquells establerts amb caràcter general en la legislació i en les normes de cada part en els àmbits de drets fonamentals en el treball, normes sobre seguretat i salut laboral, normes sobre condicions de treball i ocupació justes, drets d'informació i consulta en l'àmbit l'empresa, i reestructuracions empresarials. No obstant això, immediatament a continuació es concreta que per a la UE aquests nivells seran aquells «que siguin d'aplicació a tots i en tots els Estats membres i comuns a tots ells».

El manteniment dels drets laborals i de protecció social vigents és l'eix central de l'art. 6.2, que en definitiva tracta d'evitar el retorn a un dúmping social devastador per a la població treballadora. Porta per títol «No regressió dels nivells de protecció» i, després de reconèixer prèviament el dret de cada part a regular els nivells de protecció que considerin adequats i a modificar les seves normes amb respecte als compromisos internacionals adquirits, disposa que «cap Part debilitarà ni reduirà, de manera que afecti el comerç o la inversió entre les parts, els seus nivells de protecció laboral i social per sota dels nivells existents a la fi del període transitori, per exemple per no controlar de forma efectiva el compliment de la seva legislació i les seves normes».

Amb una redacció complexa, turmentada diria jo més aviat perquè cadascuna de les parts pretenia lògicament que es recollissin les seves pretensions, l'apartat 3 matisa, si es pot utilitzar aquest terme, el que s'ha dit en l'anterior en disposar que «les parts reconeixen que cada una d'elles conserva el dret d'exercir una facultat discrecional raonable i d'adoptar decisions de bona fe en relació amb l'assignació de recursos per controlar el compliment de la normativa laboral pel que fa a altres disposicions del dret laboral que s'hagi determinat que tenen major prioritat, sempre que l'exercici d'aquesta facultat discrecional, així com aquestes decisions, no siguin incompatibles amb les obligacions que imposa aquest capítol». En fi, com una concessió mútua, i sense major nivell de concreció, s'acorda en l'apartat 4 que les dues parts «seguiran esforçant-se per augmentar els seus respectius nivells de protecció laboral i social a què es refereix el present article».

Per tal de garantir que no es produeixi la regressió en matèria de protecció laboral i social a la qual s'han compromès les parts, es remet a l'actuació de la inspecció de treball, en els seus àmbits nacionals i competencials respectius, per a la vigilància i control de la normativa, deixant això sí ben clar que «en l'aplicació i el control de l'acompliment a nivell nacional de l'article 6.2 [No regressió dels nivells de protecció], cada part ha de respectar el paper i l'autonomia dels interlocutors socials a nivell nacional, quan sigui procedent, d'acord amb la legislació i la pràctica aplicables».

Finalment, les parts acorden que les diferències existents respecte a l'aplicació del que fins ara explicat s'ha de fer per les vies de diàleg, consultes, intercanvi d'informació i cooperació, amb menció expressa en què només podran acudir als procediments establerts en els art . 9.1, 9.2 i 9.3 (consultes, grups d'experts, i grups d'experts en matèria de no regressió, respectivament).