18 de gener de 2021
18.01.2021
Diari de Girona

Variants d'Olot i les Preses, quin progrés?

17.01.2021 | 23:13
Variants d'Olot i les Preses, quin progrés?

La intel·ligència, aquesta incerta capacitat que els humans ens atribuïm, que ens ha destacat de la resta d'éssers vius i convertit en una força geològica que transforma el planeta, també ens dona la possibilitat de pensar, aprendre, adaptar-nos i canviar els nostres comportaments quant aquests ens poden ser perjudicials. També ens serveix per modificar idees, conceptes i formes de pensar.

Un exemple és la idea de progrés i de com els defensors dels projectes de les variants d'Olot i les Preses l'agiten. No és la meva intenció fer una anàlisi acurada dels orígens i de l'evolució d'aquesta idea nascuda de la Il·lustració del segle XVIII, però sí podem afirmar que la intenció dels pensadors que la van promoure la referien a la possibilitat d'un enriquiment moral, cultural i material del gènere humà que incloïa un desenvolupament del coneixement, la ciència i la tècnica. Diferents processos, dels qual la ideologia liberal és força responsable, han contribuït a empobrir-la, convertint-la en una sort d'economicisme superficial al servei de l'acumulació de riquesa, generalment en poques mans. Progrés, s'ha vist reduït al simple concepte de creixement econòmic i a un benestar humà convertit en simple «capacitat adquisitiva». D'altres esferes de la idea, morals i humanístiques, han passat a un segon terme i l'estrictament «material» ha ocupat l'escena. Reduït a un simple produir més i consumir més.

Respecte a les infraestructures de mobilitat, progrés, pels defensors del creixement econòmic a ultrança, és acceptar l'automatism que l'extensió i millora continua de la xarxa viària redunda automàticament en més riquesa i benestar per a la societat. Una correlació molt qüestionada avui per la ciència social. Això és el que un economista intel·ligent com Ernest Lluch advertia quan dubtava de la necessitat del túnel de Bracons. Ell es va referir, entre d'altres coses, a la pèrdua de centralitat que podia patir Olot en millorar l'accessibilitat a ciutats de major pes econòmic i demogràfic, com Vic o l'àrea metropolitana. Li va donar a la qüestió una nova mirada i més complexitat intel·lectual. Però més enllà d'aquest tema, no menor, els defensors del projecte actual, semblen no tenir en compte un element central de la vella idea de progrés: la ciència i el seus avanços en el coneixement del nostre entorn. I què ens diu la ciència avui? Que ens estem extralimitant, que la nostra petjada ecològica esta per damunt de la capacitat biofísica del planeta, que estem esgotant els recursos, forçant els ecosistemes, enverinant l'aire i l'aigua i provocant una crisi de la biodiversitat. També que estem modificant el clima acceleradament i amb possibles conseqüències catastròfiques per nosaltres mateixos. Quan molts científics ens adverteixen que el temps s'ha esgotat, els defensors de ?l'autovia, ignorant-los, afirmen que els canvis en la mobilitat no arribaran fins d'aquí dècades i que no podem esperar més. Això no és cert. Els canvis els podem i els hem de fer des de ja. Com d'altres ciutats. L'exemple de Pontevedra o Friburg poden ser molt útils per la pacificació urbana de l'avinguda Sant Jordi, d'Olot i les Preses.

Salvem les Valls no estem ni hem estat mai contra el progrés. Sí que ens oposem a una versió reduccionista, basada ?exclusivament en un creixement econòmic que ara sabem que devasta el planeta. Estem a favor d'un progrés que recuperi els valors humanistes i que atengui a les necessitats i urgències que tenim en aquest incert segle XXI. Un progrés responsable amb la vida, la salut i amb les futures generacions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit