19 de gener de 2021
19.01.2021
Diari de Girona

Escola i religió

18.01.2021 | 23:27
Escola i religió

L'aprovació d'una nova llei d'educació (LOMLOE), coneguda com llei Celaá, ha contribuït a revifar la polèmica sobre la relació entre religió i escola.

Malgrat el rebombori creat, la nova llei deixa intacta la disposició addicional segona apartat primer de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació que declara: «(...) S'inclourà la religió catòlica com a àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui, que serà d'oferta obligatòria per als centres i de caràcter voluntari per als alumnes». Aquest privilegi troba l'encaix en els acords vigents amb el Vaticà. A què s'espera per denunciar-los?

En canvi, sí s'ha suprimit l'apartat tercer introduït per la Llei orgànica 8/2013 de 9 de desembre de 2013 (LOMCE) o llei Wert que deixava en mans de les autoritats religioses «la determinació del currículum i dels estàndards d'aprenentatge avaluables que permetin la comprovació de l'assoliment dels objectius i adquisició de les competències corresponents a l'assignatura de religió».

Ara, el redactat és el següent: «En el marc de la regulació dels ensenyaments d'educació primària i educació secundaria obligatòria, es podrà establir l'ensenyament no confessional de cultura de les religions».

Aquesta ambigüitat calculada permet mantenir la religió catòlica en el sistema educatiu. Per tant, és intranscendent debatre sobre si s'imparteix distribuïda en matèries o en una assignatura específica. També és estèril discutir que ha de tenir un contingut neutral i objectiu perquè els dogmes catòlics són intocables.

L'arquebisbe de Toledo ho recorda en un escrit del 17 de gener d'enguany quan afirma que: «Vivim una profunda crisi antropològica que es manifesta en una crisi educativa». Per ell, «l'antropologia cristiana es fonamenta en la grandesa de la vocació de l'ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, cridat a la relació amb Ell». Clar com l'aiga.

A més, exigeix «garantir el dret dels pares que els seus fills siguin educats en les seves pròpies conviccions morals i religioses (...) que «es concreta en el dret a triar escola, i en el dret a triar classe de religió confessional».

Doncs miri, no. L'article 27.3 de la Constitució disposa que «els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions».

Però això no vol dir que l'Estat estigui obligat a regular l'ensenyament religiós. No hi ha cap dret fonamental a rebre l'ensenyament de la religió.

Malgrat tot, les ànimes càndides dels fervents creients i els aprofitats educadors amb interessos creats, s'han apuntat a la croada contra una llei qualificada «d'atac a la moral catòlica», de «promoure el laïcisme radical» i «de no respectar la constitució».

Bé, és clar que el xoc amb l'església és inevitable si es vol aconseguir una escola laica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit