19 de gener de 2021
19.01.2021
Diari de Girona

Un país de pandereta

18.01.2021 | 23:27
Un país de pandereta

Afortunadament la societat catalana camina en paral·lel al seu govern. La coalició independentista fa pena. Només serveix per divulgar les seves discrepàncies i repartir bateig entre els seus seguidors. Sí, perquè la causa va lligada als bons salaris i a contractacions escandaloses i no em refereixo a les de Laura Borràs pel seu pas per l'Institut de les Lletres Catalanes.

El darrer episodi el protagonitzen Jaume Roures, David Madí i Vicent Sanchís. Al final, TV3 ha comprat per 440.000 euros uns documentals de Mediapro sobre el procés. Es tracta de més material per tal de fer reaccionar els hooligans secessionistes que darrerament s'han refredat més del compte. I per escalfar-los TV3 ja farà al llarg de les properes setmanes la feina bruta.

Jaume Roures –un ferm defensor de l'independentisme– demanava 800.000 euros pels documentals, però Sanchís no volia pagar per un material que no li feia el pes, però al final Tatxo Benet, David Madí i Meritxell Budó li donaren el vistiplau i així tots contents. Uns amb el contracte a la butxaca i els altres fent bullir l'olla amb programes que serviran per radicalitzar les posicions entre Catalunya i Espanya i fer proselitisme de l'1 d'octubre. Mentre TV3 llença els diners de tots i els regala a simpatitzants del procés, mentre el país no té sanitaris per posar vacunes ni neveres per tal de transportar-les. De pena, de debò.

I a sobre són una colla de mentiders. Fa un any Quim Torra anuncià eleccions en una roda de premsa on denuncià la manca de cohesió en el seu govern. Al final, res de res. Des de Waterloo desautoritzaren el masover, atès que les enquestes eren desfavorables a la gent de Puigdemont. Això passava un 21 de gener i des d'aquell moment Catalunya viu en una permanent campanya electoral i amb una paràlisi governamental escandalosa.

Ara les eleccions s'han traslladat al 30 de maig i ningú no ha justificat el canvi de data des d'un punt de vista rigorós. No es pot garantir que al febrer hi haurà més covid que al final de la primavera. Carles Puigdemont continua remenant les cireres i ha imposat el canvi de dates. Pere Martí –el cap de prensa de JxCat– ja hi ha dit: «Ara tindrem més temps per guanyar bé». No cal afegir-hi gaire res més. En aquella data els presos ja trepitjaran els carrers i la Laura Borràs serà a les portes del seu judici per presumpta corrupció. Més èpica, impossible.

Les eleccions, als membres del govern català, en aquests moments no els anaven bé. L' aposta del PSC per Salvador Illa els va posar més nerviosos del compte i certament no tenen cap justificació creïble. Portugal farà eleccions i Alemanya, també. Però Catalunya és diferent. És un país de pandereta.

I hom es pregunta què pinta Pere Aragonès que a cada bugada perd un llençol. ERC com sempre a remolc de JxCat. Des de la Generalitat s'havien de prendre mesures per tal de garantir les eleccions. Però el més calent és a l'aigüera.

Ja fa mesos que Roger Torrent es decantà pel 14 de febrer, però ha passat olímpicament del tema. I ara a més ja s'ha publicitat que canvien les regles del joc. Això és inadmissible en un país democràtic, però ja se sap aquí es viu en una arcàdia feliç amb una colla d'ineptes incapaços de complir la decisió presa en el seu moment d'una convocatòria electoral.

Mentrestant, seran cinc mesos més de fer volar coloms, amb uns consellers incapaços de dirigir amb un mínim de sentit comú els seus departaments. Això sí, tots continuaran cobrant i els diputats, exactament igual encara que el Parlament de Catalunya sigui tancat la majoria de dies. Per tant, ja se sap, millor no córrer riscos que amb el sou no s'hi juga. I aquí coincideixen els independentistes amb els Ciutadans de Carrizosa. Per llogar-hi cadires.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook