Com que les eleccions del 14 de febrer ens queien a sobre de manera sobtada com una nevada que ningú hagués previst, el govern de la Generalitat va decidir suspendre-les. Va considerar que no tenia prou temps per garantir que es fessin amb les garanties democràtiques i sanitàries suficients que harmonitzessin el dret sagrat al vot amb el dret, també sagrat, a la salut. Mantenir l'equilibri entre aquests dos interessos és l'obligació de qualsevol govern responsable i, a més, una cosa perfectament possible si es fan els deures quan toca. Però sembla que al nostre govern i als partits que li donen suport els preocupa tant el dret a la salut, que no volen compartir-lo amb el dret a votar (que, poc o molt, també els deu preocupar, suposo). Arrogants com són, no es van escarrassar gaire a trobar alternatives i, amb amb el vist i plau acrític i complaent d'altres partits, van decidir suspendre-les fins al 30 de maig, només com a data de referència. Una decisió probablement arbitrària i poc ajustada a llei que, en ser recorreguda, ha obligat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a suspendre provisionalment el decret, de tal manera que la data dels comicis torna a ser el 14 de febrer. I ara, a veure com es desfà aquest desgavell innecessari.

Sembla que amb el trasllat a finals de maig, el Govern pretenia dir-nos que ara sí que tindria temps per preparar unes eleccions com cal. Que d'aquesta manera tindrien temps d'habilitar urnes mòbils i posar més centres de votació amb les mesures tècniques i de salubritat necessàries perquè votants, membres de les meses, apoderats, interventors i personal municipal de suport duguessin a terme les seves funcions amb tota garantia. Podrien fer també el que no havien fet fins ara: les gestions necessàries perquè el vot per correu sigui fàcil, ràpid i segur. Naturalment també implementarien un sistema avançat perquè molts electors poguessin votar telemàticament des de casa. I, per descomptat, entre altres mesures, també s'esforçarien perquè la participació fos alta a tot arreu, especialment als barris més proclius a l'abstenció.

Mentrestant, d'aquí al 30 de maig (ei!, si es fessin en aquesta data!), els mitjans públics de comunicació, en especial Cat Ràdio i TV3, serien escrupolosament neutrals i deferents amb tots els candidats i formacions que es presenten a la contesa (o serien unes altres?) encara que faltessin més de quatre mesos per les votacions. I no dubto que en el cas hipotètic que aquests mitjans públics, que alguns recelosos diuen que estan teledirigits, caiessin en la temptació de practicar un joc poc net, tant el CAC com el síndic de greuges, sempre amatents a vetllar pels drets dels radiooients i teleespectadors, els picarien la cresta i els ho impedirien. En resum, els ciutadans podríem esperar la nova data electoral amb tranquil·litat i confiança perquè ara sí que tot estaria ben preparat.

Hi ha qui insinua, però, que aquest intent de suspensió (que no d'ajornament) fa tuf de tupinada difícil de dissimular. Com a mínim va ser una decisió de legalitat dubtosa. És un temor que han expressat diverses veus. A més de les patronals i els sindicats, hem sentit i llegit arguments de pes de professors de dret i de juristes que, d'alguna manera, abonen aquesta possibilitat. El professor Xavier Arbós en un article a El Periódico del 16-01 diu: «(...) El decret publicat pel Govern és decebedor: les restriccions de drets fonamentals s'han de justificar amb mesures adequades, proporcionades i imprescindibles, i no ho han fet. (...) En els decrets d'ajornament s'incompleixen les regles que estableixen els calendaris electorals, i això és una vulnerabilitat possible si aquest decret és recorregut. Recordem que pot fer-ho (...) qualsevol persona que ostenti un dret legítim, que en aquest cas inclou qualsevol persona amb dret a votar o a ser elegida.» I així ha estat.

Per la seva banda, el jurista Ernest López Vallet sosté que «les eleccions no s'han ajornat sinó que s'han suspès» i cita els dos articles del Decret del Decret 1/2021 de 15 de gener que diuen: (...) «Article 1.- Es deixa sense efecte la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel proper 14 de febrer de 2021 (...). Article 2.- Les eleccions al Parlament de Catalunya es convocaran perquè tinguin lloc el dia 30 de maig del 2021, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública i de l'evolució de la pandèmia en el territori de Catalunya, i amb la deliberació prèvia del Govern, mitjançant decret del vicepresident del Govern en substitució de la presidència de la Generalitat. (...) Per tant: la data no es canvia, sinó que les eleccions que haurien d'haver tingut lloc el febrer han quedat anul·lades a l'espera d'una convocatòria futura.(...) I,aleshores, quina és la diferència entre un ajornament tècnic i una nova convocatòria? Doncs que en el primer cas el procés electoral que ja s'estava duent a terme es manté. En el segon cas, cal tornar-ho a començar tot de zero, inclosa la presentació de candidatures i llistes electorals. (...) Probablement això sigui justament el que alguns estiguin buscant amb aquesta suspensió i nova convocatòria. (...)»

No vull pensar tampoc que tot plegat s'hagi volgut fer, com ments recargolades insinuen, per esperar que s'esvaeixin els auguris d'uns resultats electorals no prou satisfactoris i així tenir temps per canviar candidats o, fins i tot, per fer noves candidatures o coalicions i altres martingales per l'estil. No deu ser cert, però, perquè, si ho fos, algú podria dir aleshores que els nostres governants són, no tan sols són uns incompetents sinó, a més, uns tramposos. I això, repeteixo, no ho vull ni pensar.