La carn de laboratori ja existeix i ara la indústria de l'alimentació d'avantguarda va pel peix de laboratori. És una bona notícia per als que es neguen a menjar carn o peix si abans eren d'un ésser viu de terra o d'aigua, respectivament. En el cas de la carn, la majoria de les vegades l'ésser estava viu per portar posada aquesta carn que acaba servida en un plat. Se li diu bestiar i té assignada una tasca (semental, criadora) o una edat, garrí, vedell... Encara que els éssers d'aigua també es conreen, el final emplatat és més sobrevingut per al peix, que ho és fins que cau en la xarxa i l'han pescat. Mentre és peix es menja un congènere més petit (si és un peix gran) o és menjat per un peix gran, si és petit (o petita, aquí no hi ha sexisme). Els peixos tenen ganyes, però no tenen escrúpols morals per menjar, nedar i la resta de les seves activitats, siguin quines siguin. També hi ha persones així.

Aquestes empreses d'alimentació, residenciades als Estats Units i a Singapur, han aconseguit en els seus laboratoris la carn sense bestiar i el peix sense peix i això pot tenir repercussions ecològiques importants en el futur, però, de moment, atén als escrúpols dels humans, que no han deixat d'augmentar conforme han anat avançant en la civilització. En aquests milers d'anys els humans han deixat, gairebé completament, la dieta de semblants (antropofàgia) i, una mica menys, la de carronya. Són escrúpols morals i sanitaris.

El que han fet aquestes empreses del menjar artificial és saltar-se a l'animal, en el cas de la pesca, i a la mare, en el cas del bestiar, per anar-se'n directes a les cèl·lules mare, que també desperten escrúpols, però religiosos, no alimentaris. De moment, les religions només tenen escrúpols quan les cèl·lules són humanes perquè opinen que en manipular-les s'ha destruït un embrió que, si el deixes créixer, acaba sent una senyora gran o un influencer amb seu fiscal a Andorra. Les empreses tenen a punt el salmó, el sorell, la gamba i la llagosta. De preus no en sabem. Segons mercat.