22 de gener de 2021
22.01.2021
Diari de Girona

Curioses obsessions

22.01.2021 | 00:03
Curioses obsessions

Portugal deixa en evidència Espanya amb ajudes directes per la pujada de la llum». Aquest admirable titular aparegut recentment al digital antiprocessista processista El Nacional.cat hauria de ser objecte d'anàlisi tant a la Facultat de periodisme com a la de psicologia, concretament en l'assignatura dedicada a l'oligofrènia, vet aquí l'enorme mèrit.

D'entrada, no perdem de vista el nom del diari, que fa referència a una nació. No ens diu quina, però tots entenem que es refereix a la catalana, és a dir, no pas l'espanyola, atesa la llengua del diari i la diguem-ne que ideologia que gasta, si és que d'una mala idea se'n pot dir idea. Però aleshores, si som realment nació, per què aquesta fixació amb Espanya? La nació de França o la Xina també la tenen? Per què es molesta a comparar el que fa Portugal respecte d'Espanya? Per què la comparació l'estableix amb Espanya i no pas amb Grècia, França o Alemanya? Per què el titular no ens diu per exemple que Alemanya deixa en evidència Grècia amb ajudes directes per la pujada de la llum? Aquestes preguntes retòriques tenen fàcil resposta, però que la resposta sigui fàcil no significa que el llacisme la capti. Si no la capta és perquè ni està predisposat a captar-la ni podria captar-la encara que ho estigués, un supòsit que seria ciència ficció. No hi ha ni capacitat ni voluntat d'entendre. No hi ha esperit crític perquè no n'hi pot haver. Així és com funcionen les sectes, diria jo. Si Catalunya és una nació, aleshores per què aquesta obsessió a fixar-se en el que fa o deixa de fer el veí espanyol, i no pas en el que fa el veí francès? Algun saltimbanqui em dirà que la cosa té lògica atès que, ens agradi o no, pertanyem a Espanya i en patim les conseqüències de les pujades dels augments de les tarifes elèctriques. Però aleshores, per què parla el titular d'Espanya com si fos un país veí i la cosa no anés amb nosaltres? En què quedem? En fi. Aquesta és la fantasia processista, l'esquizofrènia del catalanisme, consistent idealment a fer veure que no som espanyols, però quan interessa ser-ho per poder plorar contra Espanya, i sempre des de dins d'Espanya perquè sigui possible plorar. Manicomial.

Però això no és el més retorçat. Observin que, d'altra banda, la comparació espanyola precisament amb Portugal del titular no és gens gratuïta. Portugal és un país menystingut, amb injustificat i ridícul supremacisme, per part dels espanyols i, per tant, dels catalans, de manera que la suposada lloança de Portugal que fa el titular és, a més d'interessada, de fet menyspreativa respecte de Portugal. El titular ens ve a dir que fins i tot un país tercermundista com Portugal deixa en evidència a Espanya. Jo em pregunto, doncs, si tan ridícula els sembla Espanya als antiprocessistes processistes d'El Nacional.cat, què nassos hi fan encara? Quin és l'objectiu de tal ridiculització? Per què no se n'independitzen? Em contestaran que ja ho han intentat, i que prova del seu intent és que els responsables són a la presó. I jo els diré que tinc un veí que es posa la samarreta del Barça cada cop que hi ha partit, però que això no significa que ell jugui al Barça ni el partit en qüestió. I afegiré que es pot estar a la presó per raons polítiques, sens dubte, però també per imbècils trilers, i que no és pot fer passar la imbecil·litat per raons polítiques, tret naturalment que hi hagi un poble imbècil que s'ho empassi.

Prosseguim. Encara que sembli impossible, hi ha un altre element que resulta encara més retorçat, no endebades el processisme té la virtut de superar-se a si mateix i fregar la lògica parapsicològica. Cal recordar a aquests que s'omplen tant la boca de nació catalana, que Portugal, el país que menyspreen amb el somriure mofeta de superioritat moral per sota el nas, és una nació amb estat, cosa que no pot dir Catalunya, i justament d'aquí la sospitosa insistència processista a dir això de som nació, com aquell coix que no para de repetir-nos que camina com un campió per ocultar-nos la condició de coix. Cada cop que un català tòtila em ve amb la cantarella del som nació sé que és algú que no pensa fer mai de la vida un estat, perquè en té prou amb l'auto-complaença de saber-se nació. Mentre ens diu satisfet que som nació ens està dient que no vol segon plat, l'estatal, perquè ja en té prou amb el primer, el nacional, malgrat que a la praxi sigui regional. Una curiosa forma assenyada i frugal de viure. Per això l'1-O del 2017 va ser una broma sense exigència posterior de responsabilitats per part del poble, que encara venerava els seus líders bromistes capitanejats pel pòtol de Waterloo. En cap moment res a veure amb la independència, i menys a fer-la. Els importava un rave a uns i altres. Perquè «som nació», i amb això n'hi ha més que suficient per treure pit, muntar festives i originals performances grogues, i fins i tot ningunejar Portugal.

Però, quin és l'element campió en matèria retorçada? Observi, sofert lector, i confio que amb el que remataré l'article no li agafi una embòlia cerebral, que el titular del digital no només utilitza Portugal per mofar-se d'Espanya amb un elogi cap a Portugal de fons denigrador, sinó que, fent honor a la mentalitat llacista, alhora utilitza Portugal per fer una transferència de superioritat moral, una substitució consistent a fer passar tàcitament Portugal per Catalunya per pura i simple impotència catalana de ser un estat, com ho és Portugal. Breu: com que no podem dir que Catalunya deixa en evidència Espanya amb ajudes directes per la pujada de la llum, utilitzarem Portugal per a tal efecte. Maco, eh? De Cum Laude. Quanta elevació moral. Impressionant. Com li ha quedat el cos, amic lector? Segur que millor de com li deu haver quedat el cervell. Però no s'inquieti. Els efectes del processisme són al·lucinògens, però innocus per a les neurones sanes, i molt recomanats per distreure'l de la gestió del govern processista sobre la covid-19. Pot estar tranquil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook