23 de gener de 2021
23.01.2021
Diari de Girona

Els agents socials i les eleccions

23.01.2021 | 00:51
Els agents socials i les eleccions

Un fet que ha passat un xic desapercebut és que els agents socials, patronal i sindicats, s'han rebel·lat contra l'ajornament electoral a Catalunya. Quins motius tenen? No oblidin que Sánchez Llibre, l'actual president de la patronal catalana (també vicepresident de la CEOE) va ser diputat per CiU entre 1988 i 2015. En un article preguntava per què a Catalunya els partits de centre-dreta no fan com els empresaris que han col·laborat amb els empresaris espanyols i europeus (Ferrer Salat va participar activament en associacions europees i va ser fundador de la CEOE). Ara hauria de preguntar per què un partit com els comuns no acorda la seva política amb els sindicats. Tornaré al tema però abans voldria fer unes consideracions que trobo rellevants.

Quan va començar la pandèmia ens van confinar a casa. Ara sembla que hi ha acord sobre que no cal un confinament sever per doblegar la corba i això ajuda a mitigar els efectes econòmics. Recordo que a Catalunya les escoles estan obertes, que, aquests dies de rebaixes, els carrers comercials estan plens, que bars i restaurants, a les hores permeses, tenen totes les taules plenes de gent xerrant sense mascareta (amb l'excusa de menjar, beure o fumar) i que les activitats amb permís (força) ho són sols amb restriccions d'aforament; només la mobilitat està realment limitada. Mirin les fotos de com estaven les platges diumenge passat. Òbviament també hi ha gent que té por i surt el mínim. Però agilitzant el vot per correu i altres previsions no es podria votar? En plena pandèmia EUA i França han votat i Portugal i ara Holanda posen les urnes, per què no Catalunya?

A la darrera legislatura el Parlament va elegir un president que es va declarar vicari (no usava el despatx presidencial) i que fa un any ens va dir que la legislatura estava esgotada. Ara no tenim president tenim un vicepresident que fa de vicari del vicari i no sé quin despatx ocupa. La veritat és que tot plegat és molt trist. El Govern, després d'expulsar els membres del PDeCAT, s'ha quedat en el duo ERC-JxCat, les relacions dels quals no poden estar més deteriorades. Aquests dies m'imaginava la reunió de govern en què es va prendre la decisió d'ajornar les eleccions. Aragonès demana a la consellera de Salut que expliqui com està la situació sanitària. Vergés diu que estan creixent els contagis però que d'aquí a 15 dies començaran a baixar i que el ritme de vacunació va bé. El conseller d'Interior li diu que això no és un informe i Vergés li respon que no es fiqui amb el seu departament, que és tot el que ha de saber. Sàmper respon que des d'Interior tampoc tenen cap interès a coordinar-se amb sanitat i que faran el que vulguin com ja van fer amb la festa de Llinars. La cosa podria continuar amb intervencions d'altres consellers fins que s'arriba als típics «i tu més» i s'acaba amb una intervenció d'Aragonès que diu: o sigui que estem d'acord que per motius sanitaris cal ajornar les eleccions. Tot molt racional. Avui tothom sap que per Palau cal anar molt amb compte perquè si no es vigila es pot rebre una ganivetada de les moltes que circulen sense control. L'odi instal·lat a Palau i transmès al món independentista és cada cop més patent i perillós i això comporta que el govern no governa, és totalment inoperant. De veritat creuen que es pot continuar amb un govern així sis mesos més?

La pandèmia demana tenir un govern que governi no solament pel tema sanitari sinó pel tema dels plans de recuperació. Europa posa a disposició d'Espanya un fons considerable que demana projectes concrets, Espanya comença a presentar els plans a Europa i està coordinant-lo amb CCAA i ajuntaments. Si Catalunya segueix paralitzada, podem perdre el tren com ho vam fer amb l'agència europea del medicament. Amb aquestes dades, poden entendre per què patronal i sindicats, veient les oportunitats que poden perdre, es rebel·lin contra l'ajornament electoral? Perquè l'ajornament significa que no tindrem govern almenys fins a l'estiu. M'agrada veure com a Espanya patronal i sindicats estan pactant amb el Govern i voldrien que els partits tinguessin més diàleg i acords amb temes bàsics com és el de la implementació del pla de recuperació. A Catalunya la cosa s'agreuja per la falta de govern. Tanta por d'anar a eleccions tenen els partits que les volen ajornar? Sembla que els partits independentistes s'han aliat amb la dreta per intentar tenir temps per veure si alguna cosa reverteix el seu declivi. El que no entenc és el paper que juguen els comuns en aquesta guerra.

Després dels recursos presentats i la decisió del TSJC tornem a estar en mans de la justícia. Recordo que la democràcia no són sols eleccions, sinó unes regles que s'han de complir i qui les fa complir en qualsevol democràcia són els jutges. Pensin que als EUA Trump no es va atrevir a ajornar les eleccions, i de ganes no n'hi faltaven, i les demandes contra el resultat electoral que ha presentat qui les ha dirimit han sigut els tribunals i ningú ha discutit les resolucions judicials. A Palau tots es volen treure la responsabilitat d'un decret mal fet i la baralla entre els socis s'endureix. I mentre es discuteix d'això els programes passen a segon terme, potser és el que volien alguns. Un desgavell que no porta enlloc.

Per acabar volia recordar que acaba de prendre possessió Joe Biden com a president dels EUA, un gran èxit de la democràcia. Biden haurà d'afrontar un problema greu, intentar tornar a cohesionar la societat americana, però per Catalunya, Espanya i Europa suposa el retorn dels EUA al multilateralisme (a l'OMS, a firmar les resolucions sobre el clima, etc.), una bona notícia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit