23 de gener de 2021
23.01.2021
Diari de Girona

Ballar al lavabo

23.01.2021 | 00:51
Ballar al lavabo

He conegut la plataforma Twitch, he accedit als continguts d'Uppers, he escoltat C. Tangana per primera vegada (que Déu em perdoni i que els seus fans siguin misericordiosos amb mi) i he vist la pel·lícula de Gurinder Chadha Cegado por la luz. Tot en la mateixa setmana. La mateixa en la qual he estat conscient de com estic de lluny de «tot l'actual».

D'un dia per l'altre, la meva prole utilitza un nou llenguatge. Comenten que algú els està buguendo, que tal o qual cantant té molt flow i que un xaval que encara té acne juvenil gaudeix de milions de seguidors. Jo, que em sento la deessa de la tecnologia pel sol fet d'haver sabut crear un parell de llistes coherents a Spotify, decideixo no quedar-me enrere i unir-me a les noves tendències al crit de «a les barricades». Punxo a Twitch i, tres hores més tard, aquí segueixo. Si algú vol perdre el temps, aquesta plataforma de continguts en directe és el lloc idoni. Em quedo embadalida mirant un youtuber jugar a Fortnite i una noia que toca un piano elèctric a la seva habitació, mentre parla sobre la seva obsessió pels ossets de peluix i respon a les preguntes dels seus espectadors. Hi ha milers de persones interessades en aquest espectacle? Sí. Twitch és una caverna de la qual costa sortir i, si volem que els joves no es quedin anquilosats allà a dins, convé prendre nota del que ofereix i promoure alternatives.

Uppers pretén ser una alternativa per als més grans de quaranta-cinc. Un mitjà que aglutina experiències i reportatges sobre el revolucionari que és deixar-se els cabells blancs típiques de l'edat o com de moda està el tardeig. El més curiós ha estat, sens dubte, veure un vídeo de l'escriptor Juan del Val opinant sobre els beneficis de la parella oberta. Una de les coses bones de tenir-ne més de quaranta-cinc és que els tòpics es veuen d'una hora lluny i, en la meva humil opinió, una vegada que se supera l'etapa del Super Pop ja no hi ha necessitat de tornar enrere.

Atès que Gurinder Chadha va dirigir la meravellosa pel·lícula Quiero ser como Beckham, vaig creure que el seu últim treball, Cegado por la luz, m'insuflaria aquest optimisme que et donen les pel·lícules boniques amb final feliç. El film explica la història del periodista Sarfraz Manzoor i com Bruce Springsteen li va canviar la vida. El detonant és la cançó Dancing in the Dark, perquè la seva lletra, el ritme i la veu del Boss fan que el personatge, interpretat per Viveik Kalra, faci un pas endavant, persegueixi els seus somnis i decideixi donar cop de porta a les tradicions pakistaneses. Escarxofada al sofà penso que tots tenim una cançó. Potser no tingui resultats tan iniciàtics com els de la pel·lícula, però tots tenim la cançó que ha provocat un clic. Sé que em vaig tornar adolescent el dia que vaig comprar el meu primer disc de Madonna i vaig escoltar Into the Groove. Em vaig posar a ballar davant del mirall del lavabo i, per primera vegada, em vaig veure com una dona.

De fons sona C. Tangana. No em fa ballar davant del mirall i crec que parla més que canta, però cal reconèixer que les seves lletres tenen cert flow. Quina setmaneta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit