La darrera mamarratxada del Govern català

Els juristes usem un principi -«la causa de la causa és la causa del causat»- que ens arriba del Dret Romà. L'anomenem «principi de causalitat eficient». Per donar-se, exigeix un nexe precís entre una conducta -causa- i els fets produïts. Si l'apliquem a la suspensió cautelar judicial del decret pel qual es convocaven eleccions per al proper 14 de febrer, la causa primera es troba en la inhabilitació recaiguda en Joaquim Torra per la seva reiterada desobediència a la JEC. La insòlita sortida del vicari del noi d'Amer posà en marxa el procediment legal de la seva substitució en seu parlamentària. Tanmateix, la CUP -tants caps, tants barrets- escenificà distanciament respecte dels juntaires i dels republicans provocant la dissolució anticipada del Parlament i la convocatòria d'eleccions. Recordem: el corresponent decret de Presidència es dicta en plena segona onada de la pandèmia de la covid-19 -el 21 de desembre de 2020- provocada a Catalunya pel Govern Torra en lliurar-nos un estiu pletòric d'irresponsabilitats personals, col·lectives i governamentals.

Tres són els fets objectius que políticament aconsellen a la coalició JxCat-ERC a suspendre, que no pas ajornar, les eleccions previstes per al 14-F: 1) La fallida de l'independentisme quan l'11-S; 2) El tantsemefotisme d'un gruix notable de votants independentistes, detectat per les enquestes, farts de tanta ineficiència com confrontació interna del Govern català, que potencialment podia/pot produir una gran borsa d'absentistes, i 3) La fulgurant entrada en escena del ministre Salvador Illa capgirant el guió, segons els estudis socioelectorals publicats per El Periódico i La Vanguardia. Resultat no confessat però cert: el pànic s'apodera de JxCat i ERC, que decreten la suspensió de les eleccions convocades amagant l'ou al bell mig d'una pandèmia que no han sabut combatre amb mesures dignes d'un Govern que es proclama patriòtic i que nega aquest adjectiu a la resta de catalans que no els votaren. Trump i el seu supremacisme es fan presents a Catalunya.

Però, com gairebé sempre, l'espifien. El Decret 1/2021, de 15 de gener, posa en evidència la irresponsabilitat amb què opera el Govern en funcions de Catalunya i de manera significativa la combinació d'ignorància i sectarisme en la seva actuació. Per començar, confonen Generalitat (omnicomprensiva de totes les institucions d'autogovern nomenades a l'Estatut) amb Govern de la Generalitat i correlativament vicepresident del Govern (Aragonès) amb vicepresident de la Generalitat, càrrec inexistent, amb falsària atribució estatutària per suspendre unes eleccions convocades d'acord a l'Estatut per negativa de JxCat, ERC i CUP a votar substitut d'en Torra, l'automatisme legal amb imperium, i convocar-ne unes de noves -competència exclusiva del president de la Generalitat, segons l'Estatut, que no del vicepresident del Govern de la Generalitat-, i que, endemés, en el súmmum de l'estupidesa partidària, sempre impertinent i amb tics feixistes, la supediten a unes indeterminades condicions sanitàries que li lliuren nul·litat plena per ser un atemptat al principi constitucional de seguretat jurídica. Que l'actual Govern de Catalunya sigui «can pixa» no comporta la supressió de l'estat de dret que a tots ens empara, sobretot de singularitats vulgars com aquesta de fer passar com a «ajornament electoral» el que és una «suspensió electoral» i una «nova convocatòria», que no disposen de fonaments legals. És la darrera (per ara) mamarratxada d'un Govern de signe independentista que, com els anteriors, inclosos els d'en Mas, ha treballat a fons la seva manifesta incompetència en tot, àdhuc en l'àmbit jurídic, per abocar Catalunya a la decadència total i destruir la seva cohesió interna. La seva tenacitat per fer tremolar tot l'edifici de la democràcia catalana amb ximpleries i criaturades ha de tenir un límit: el de la Justícia en aplicació de la legalitat vigent perquè si no estaríem en mans de bandits i assaltadors de camins.