24 de gener de 2021
24.01.2021
Diari de Girona

Funerals per WhatsApp

24.01.2021 | 00:50
Funerals per WhatsApp

La pantalla de la videoconferència del funeral es divideix en quatre. Tres dels presents hi assisteixen des de diferents barris de Girona. No hem pogut viatjar. No hi ha viatges, o si n'hi ha, al país que sigui, és amb destí incert. En el quart requadre la càmera del mòbil enfoca un paisatge gelat. És una imatge en moviment. Un turisme que segueix un cotxe fúnebre. Tot està cobert per la neu. Una neu que sembla gairebé blava. No han permès la vetlla, així que duen el mort directe al cementiri.
Baixen el fèretre. Dies enrere cavar la fossa on seria enterrat el cos va representar un problema. La terra està gelada. Es tracta del cementiri d'un poble on és difícil que arribin les màquines pesades. Ara sí, es col·loquen dos cavallets i a sobre el taüt. Dos dels presents en aquell paisatge gelat toquen el fèretre. Un dels presents dels requadres toca la pantalla del mòbil, com si toqués el taüt. I trenca en plor.
Qui porta el mòbil que filma s'acosta fins al calaix. El color de la fusta, marró fosc, sobresurt entre la neu. Es veu la cara de la morta sota d'un vidre. En l'últim temps a tot el món s'han posat de moda aquells artefactes. Per la covid no es permeten taüts oberts i aquesta és l'última forma d'acomiadar-se dels que la volen veure per última vegada. Un cristall els separa. A ells i a nosaltres, que veiem l'enterrament per videoconferència, darrere d'un altre vidre.
Els empleats de la funerària porten posada una granota antivirus blanca. Allà, a la plana, semblen soldats camuflats per la neu sortits d'una pel·lícula. Una corona de flors. La gent de la videoconferència que barreja el català amb altres idiomes. Un capellà recitant oracions i fent balancejar un encenser. Succeeix però no passa. Estem presents però no ho estem. És mort, el mort, aquesta sembla l'única certesa. El cant d'una dona, allà lluny i a la nostra cambra. Els alens. La llum del sol sobre les flors i les ombres del crepuscle que creixen al cementiri.
Per als que han de viatjar per acomiadar-se d'algú és gairebé com si el mort ho fes en alta mar. Ja no podran dir adeu. De vegades un fet simple descriu tot un succés mundial. Els mòbils a les nostres vides, la covid. La mateixa pandèmia, la idea sembla entrar ja a la casella de la quotidianitat. Com els números dels morts. Fins que aquest mort és algú proper.
En el futur potser els funerals siguin per WhatsApp.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook