26 de gener de 2021
26.01.2021
Diari de Girona

Cartes

26.01.2021 | 06:00
Cartes

No és tan difícil!
Àngels Alsina I Bosch professora de l'Ins Sant Elm, en nom de Jan Martínez Fuentes, 3r d'ESO - Sant Feliu e Guixols
El canvi climàtic té, des de fa molts anys, conseqüències molt greus. Fa anys que l'estem patint, però ara és el moment en que ho estem sofrint més. Molts polítics es reuneixen i en parlen però, fins ara, no hi han trobat cap solució.
I la solució no depèn de cap persona en concret. Això no vol dir que un polític no en sigui el portaveu, sinó que tots hem de fer alguna cosa per tal d'aconseguir que aquest problema acabi sent mortal.
Tots som responsables de contribuir a frenar el canvi climàtic, ja que tots som responsables de la situació que estem vivint. Qui no ha deixat l'aixeta oberta més del compte? Qui no ha reciclat malament alguna vegada? Qui no ha llençat en lloc de reutilitzar o no ha embolicat el seu entrepà en un tros de paper d'alumini?
Tenim molts exemples que mostren que ningú no és perfecte i que tothom es pot equivocar, però ara no ens ho podem permetre. Entre tots farem un lloc millor per viure. Però com?
Cal que tots reciclem. Cal que tots deixem de contaminar l'aire. Agafem la bicicleta, el patinet o molts altres mitjans de transport! Vinga, va, que no és tan difícil! No fem servir bosses de plàstic, llencem el vidre on pertoca i deixem de fer servir paper d'alumini d'una vegada! 
Vostès, els adults, diuen que estimen els seus fills per sobre de tot, però els estan robant el futur davant dels seus propis ulls. I és que canviar el món és a les nostres mans... i ha de ser ara!
Jo ho faré. M'hi comprometo davant de tots i de tothom... I tu? Fem-ho entre tots i tindrem un món millor! Depèn de tu, depèn de tots.

Comerç
Carles Mallart - Girona
Dies enrere publicava un escrit sobre la Roca Village. Diverses persones m'han contactat per dir-me que el dia 5 de gener passat l'entrada de les botigues d'aquell centre va ser un caos general, sense cap mena d'ordre ni control. Al matí s'havia anunciat que a partir del dia 7 tot quedava tancat, i la gent es va llançar a comprar, tot provocant un greu estrès al personal que atén el públic, i que ja ve de mesos. En el seu favor, cal dir que el col·lectiu del comerç és un ram mal pagat, estressat. Són persones que han d'estar permanentment dretes, fent bona cara a tothom i moltes vegades aguantant les insolències d'alguns clients... amb l'amenaça permanent que els Amazon i companyia se'ls acabin emportant per davant.
Des de sempre m'ha estranyat que els sindicats –potser per això d'asseure's alternativament a negociar– mai no s'hi hagin posat forts. Potser per la naturalesa del negoci no estaria ben vist. Hi ha sectors, com el de l'hostaleria, en què, al nostre país, sigui o no ben vist, es permet seure als/les recepcionistes, cosa que no passa a molts altres països, algun dels quals proper. Estar dret moltes hores és molt cruel per al personal. N'hi ha per agafar alguna malaltia a la columna. Fer exercici es boníssim, però està demostrat que restar drets i estàtics moltes hores és dolentíssim. Amb raó el gran Dr. Marañón, quan li van preguntar quin havia estat l'invent més gran de la història de la medicina, va respondre: «La cadira». Quina llàstima que els col·laboradors del comerç siguin el «parent pobre de la família» tot i fent una feina de servei molt important. Veure per creure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook