Quim Torra no s'ha presentat mai com a líder en unes eleccions. Va ser president de la Generalitat, fruit de la disbauxa que viu Catalunya gràcies a les lamentables decisions d'un Artur Mas que quan va perdre la direcció del timó imposà a dit, amb el vistiplau dels cupaires, Carles Puigdemont.
Però aquest senyor que fou inhabilitat recentment viu a cos de rei, mercès al sou públic del qual gaudeixen els expresidents. I per això, ara que no sap què fer, es dedica a embolicar la troca. Un personatge com ell, que fou incapaç de cohe?sio?nar el país o de combatre la pandèmia, ara demana un confinament total. Ell, que està de vacances permanents amb un sou estratosfèric, demana que la gent es quedi a casa.
No és conscient que si molts ciutadans no poden treballar es veuran obligats a tancar l'empresa. Els pagaments a finals de mes arriben igual i els ingressos han minvat considerablement. Només cal passejar pel Barri Vell de Girona -per cert, on ell té el despatx- per veure una munió de locals tancats o en venda. El senyor Torra hauria d'explicar com s'administra una família per a pagar els estudis als fills o la hipoteca, fer front al rebut de la llum -per cert el paper de la ministra Teresa Ribera ha estat ben galdós davant l'augment de les tarifes elèctriques-, o com s'ho faran per abonar la factura del gas, etc., etc. Sense lloc de treball el futur és impossible d'afrontar.
És per això que un expresident hauria d'estar calladet i no voler donar massa consells, i menys després de la seva nefasta gestió a la plaça de Sant Jaume. Només caldria recordar que el senyor Torra cobra anualment més de cent vint mil euros, tindrà una pensió vitalícia, gaudeix a Girona d'una oficina en un palau, disposa de cotxe oficial, xofer, escolta i personal administratiu. I a sobre es dedica a donar consells a molta gent que no arriba a finals de mes. És immoral prendre el pèl a treballadors que s'exposen diàriament a la covid-19 i les seves seqüeles.
Cal tenir respecte per la classe política. Hi ha molt bona gent al costat d'altres que van de llestos i aprofitats. Torra el 21 de gener de l'any passat enganyà el poble de Catalunya. Anuncià unes eleccions que haurien evitat les polèmiques d'ara. Però tot era mentida. Cercava l'èpica de la seva inhabilitació, però a Waterloo no sortien els números
La situació és kafkiana. Catalunya no té president i a més el govern de coalició no rutlla amb unes picabaralles constants. Amb tot, el president del Parlament al costat de Pere Aragonès es decantaren per convocar eleccions el 14 de febrer. El vicepresident signà el decret a portes de les festes nadalenques i les morts diàries pel virus eren de 40 persones. Amb tot, ningú no parlà de possibles canvis de dates, atès que les enquestes eren favorables a la causa independentista.
Fa pocs dies un conseller agosarat, llepacrestes de Puigdemont, manifestà que aviat s'obririen les pistes d'esquí, la qual cosa devia ser per apaivagar els ànims dels operadors de la Cerdanya i el Ripollès. Mentrestant, els supermercats són oberts, es pot anar als restaurants, als cinemes i a les escoles. Això sí, incomprensiblement les universitats continuen tancades.
Mentre que el proppassat diumenge es celebraren eleccions a Portugal amb un resultat clar, a Catalunya suren dubtes en alguns àmbits polítics arran de l'aparició del candidat Salvador Illa, que és el blanc de totes les crítiques de la resta de partits. Li fan la campanya gratuïtament i al carro fins i tot hi han pujat Ciutadans, el PP i els comuns. Alguns sondeigs el donen com a possible guanyador davant dels candidats d'un govern que no sap afrontar ni la crisi sanitària, ni l'econòmica ni la social. I, certament, aquesta manca de gestió del dia a dia també tindrà repercussions en unes eleccions que fan pànic sobretot a Pere Aragonès. Resten lluny aquells mots de la fanàtica Carme Forcadell dirigits a Artur Mas: «President, posi les urnes». Ara les urnes fan urticària a més d'un partit.
