26 de gener de 2021
26.01.2021
Diari de Girona

La dona dels ovaris inflats

25.01.2021 | 23:40
La dona dels ovaris inflats

Hi ha dones que, ignoro per quina raó, han decidit igualar-se als homes, però en lloc de fer-ho per la part alta, ho fan per la part baixa. Potser perquè són conscients de les seves pròpies limitacions i els és més fàcil, ves a saber. Una dona estúpida només pot aspirar a comparar-se als homes estúpids. Hi ha coses que ni totes les campanyes per la igualtat poden solucionar, i una d'elles és fer que funcionin amb certa normalitat les connexions neuronals de qui les té atrofiades, encara que sigui dona. Quan Alba Vergés afirma des de la tribuna «tenir els ovaris plens» no fa res més que igualar-se als homes que finalitzen una discussió assegurant que en tenen els collons plens. A qualsevol altra dona, se li podria aconsellar que, posada a ser com els homes, no agafi com a exemple un borratxo de barra de bar. Però estem parlant d'Alba Vergés, ella fa el que pot.

Si les eleccions no ho impedeixen, qualsevol dia sentirem la consellera Vergés fent novament gala de la seva exquisida oratòria, afirmant aquesta vegada que ha emès tal decret perquè així li ha sortit de la punta de la figa. No la prengui ningú per ordinària i mal educada, simplement és que els seus referents masculins solen dir que fan les coses perquè els surt de la punta de la fava, i ella ho trasllada com bonament pot al femení, prou feina deu tenir a saber quins òrgans genitals pertanyen a cada sexe. La Vergés entén que la llargament reivindicada igualtat de les dones significa ser tan vulgar i fastigosa com ho són els homes vulgars i fastigosos. Si per un casual hagués volgut assemblar-se als homes intel·ligents -que algun n'hi ha- no hauria sabut com fer-ho, s'hauria quedat sense paraules, sense saber què dir, muda a la tribuna. Afortunadament, tenia els ovaris a la boca -dit sigui amb tot el respecte- i alguna cosa va poder dir d'ells perquè constés per sempre al diari de sessions. Sort tindrem si un altre dia no acompanya tal expressió amb el gest d'agafar-se fortament l'entrecuix amb la mà, com fan els homes que tant admira.

-I a qui no li agradi, que em xupi la figa -acabarà la seva intervenció, històrica pel que haurà suposat de cara a l'alliberament de la dona.

Cadascú fa el que pot i agafa de referents els que té a l'abast de les seves capacitats, no podem esperar a aquestes altures que la consellera de Salut articuli una oració amb sentit. Un esforç així sí que li inflaria els ovaris.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook