27 de gener de 2021
27.01.2021
Diari de Girona

Cartes

27.01.2021 | 06:00
Cartes

Morir de COVID o morir de gana

Maria Salip Calvó - Girona

Et pot interessar

Estem patint una pandèmia descontrolada a escala mundial. No podem culpar el Govern d'aquesta situació, peró si té la responsabilitat de prendre mesures adients per fer el menor dany possible. Tancar bars i restaurants és una mesura que crec que no serveix per aminorar i aturar el mal, tot el contrari, deixa en la misèria moltes persones. Com es diu vulgarment, és pitjor el remei que la malaltia. Ningú sap com acabar amb aquest maleït virus tan capritxós, a voltes mata i altres no dona cap símptoma, però pot estar en qualsevol lloc. Jo he anat a bars i restaurants i he observat les mesures impecables d'higiene, així com la distància de seguretat, i la veritat és que m'he sentit més segura que en qualsevol supermercat i no diguem ja que en un autobús o el metro, on es pot veure com van plens de gom a gom.
Un altre tema, les vacunes. No s'entén el criteri per administrarles i menys si falten sanitaris. Es podria demanar als jubilats la seva col·laboració. Segur que respondrien positivament. Esperem que els governants no pensin tant en ells i ho facin més en el poble, que és qui pateix la crisi sanitària a més de la crisi econòmica, que pot ésser la pitjor.

Impunitat al port de Portbou

Josep M. Loste Romero - Portbou

El port de Portbou es va construir –amb una mentalitat faraònica– per intentar crear i afavorir llocs de treball alternatius, que a l'any 1993 es van perdre a les Duanes (a les Agències de Duanes) de Portbou i la Jonquera, a l'Alt Empordà en general, amb l'aplicació de l'Acta Única Europea. Les expectatives no s'han complert de cap de les maneres: pocs llocs de treball i molt precaris; a més, la darrera fase, el restaurant, mai la veurem. De tota manera, almenys ha quedat un passeig per anar fer una mica d'esport «light». Els portbouencs i d'altres estadants que per motius de salut han de fer exercici diari ho poden aprofitar.

Però, ves per on, en els darrers temps tenim un problema greu en aquest indret; «incivisme i la manca de compliment de les normatives dels propietaris de gossos perillosos», «semiperillosos» i petits. A banda del problema dels excrements, gran part d'aquests animals, a voltes agressius, van sense lligar i, encara menys, tampoc porten el morrió correspondent. L'Ajuntament de Portbou sembla que no pot, o no disposa de prou voluntat política, controlar la situació.

Jo considero que el consistori portbouenc, l'equip de govern municipal, si no pot fer complir les ordenaçes, la llei, hauria de demanar ajuda a la Conselleria d'Interior, és a dir, als Mossos d'Esquadra.
D'altra banda, el Consorci del Port de Portbou també hauria d'actuar, és a dir, col·locar uns cartells informatiu en què s'expliqués clarament que al port de Portbou els gossos sempre han d'anar lligats.

Sobre el valor de les enquestes

Jesús Domingo Martínez - Girona

Donada la polèmica creada aquests dies envers la celebració o no de les eleccions a Catalunya, molts ciutadans es pregunten aquests dies sobre el valor de les enquestes. No acaben de donar raó –no poden ni ho pretenen– de la complexitat social. Els motius de divisió no són unidireccionals: diferències de classe o de nivell educatiu, contraposicions rural-urbà o tradició-progrés o centre-perifèria, diversitat de conviccions religioses, diferent actitud davant el dret a la vida, abundant frustració per la ineficàcia administrativa, insuficient defensa de la dona i del respecte de les diverses minories, excessives amenaces a les llibertats individuals...

Caldria aplicar aquí la cultura del tot val, amb un biaix positiu: tot suma, també la crítica sincera als defectes de la democràcia actual, que, des de l'Atenes clàssica, se sap que pot degenerar en demagògia. És el que pensem molts, està passant ara a casa nostra, en termes moderns, en partitocràcia que maneja hàbilment els riscos d'un creixent nihilisme de fons.

En qualsevol cas, em permeto insistir que acceptar la gravetat de la destrucció de valors essencials de la convivència democràtica no hauria de portar a populismes arbitristes –tan diversos–, sinó a la reconstrucció de fonaments, davant de promeses etèries de nous futurs o superficials crítiques del present.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook