Com és possible que durant quatre anys un psicòpata hagi ocupat el despatx oval de la Casa Blanca amb barra lliure per dirigir el destí de milions de persones? La pregunta porta la resposta incorporada. Quan es parla de psicòpates se'ns apareix la famosa escena de la dutxa de Psicosis de Hitchcock. Norman Bates empunya un ganivet davant una aterrida Marion Crane. El rostre d'aquell ens parla d'una criatura diabòlica que es disposa a matar utilitzant com a única arma la força i l'agudesa de la mirada. Però Norman no era un psicòpata. Era un malalt psicòtic. Mentre els psicòtics mostren una tendència a levitar sobre la realitat, els psicòpates toquen de peus a terra.

Una majoria substancial de personalitats psicopàtiques no trepitjaran mai una presó. Integrades en l'engranatge social, són apreciades com a veïns i valorades com a professionals. N'hi ha que es passegen amb la Creu de Sant Jordi penjada a la solapa.

El psicòpata està encantat d'haver-se conegut. Cada matí estampa els llavis en el mirall del lavabo abans de buidar la bufeta. El seu ego pampalluga com els rètols de neó d'un puticlub. Davant aquesta autoestima gegantina la resta d'humans són lil·liputencs que si una cosa mereixen és la seva commiseració per haver nascut avariats. Un dels trets que millor els defineixen és que no saben posar-se dins les sabates dels altres. Incapaços de relacionar-se de forma càlida i amorosa perquè desconeixen què hi ha darrere un somriure o una llàgrima. No tenen empatia.

Per què ens hauria de sorprendre que en el manual d'ús del psicòpata no es contemplin els escrúpols, els remordiments, la culpa o la responsabilitat dels propis actes! Ni que destaquin amb lletra fosforescent termes com anar a la meva, apartar amb una guitza el que em pugui fer nosa, qualsevol mitjà és justificable si s'aconsegueix l'objectiu.

Jordi Amat, en el seu excel·lent llibre El fill del xofer, parla d'Alfons Quintà, el primer director de TV3. Un psicòpata que amargà la vida de tots el que l'envoltaven. Se suïcidà després de matar la seva parella. Fa pocs dies morí Phil Spector. El seu talent com a productor musical no desmereixia el seu art de martiritzar tots els artistes que treballaven amb ell. Complia presó per la mort de l'artista Lana Clarkson.

És més fàcil que quedeu atrapats en la teranyina d'un psicòpata que un insecte en la d'una aranya. Virtuosos en l'art de la seducció gràcies a un encís de mel·liflu, a una loquacitat empolainada i una tendència innata i m'atreviria a dir irreprimible a mentir. Les relacions de parella poden ser fugaces i parasitàries. El paper de mantingut o mantinguda se'ls posa a mida.

Els psicòpates, trepes de mena, ansiosos de notorietat i poder, escalaran com heures la paret plena de crostes de la política. No cal recordar els grans sàtrapes de la història per qui una mort era una desgràcia i milions de morts, estadística frase atribuïda a Stalin? per posar exemples de polítics psicòpates. Darrere els populismes sempre hi ha un polític a qui la veritat confon. Envoltat d'una aura profètica prometrà a una multitud entregada que els alliberarà del jou opressor i els guiarà a una terra promesa. La realitat descobrirà que si a un lloc conduïa el poble era pel pedregar.

Si Trump durant quatre anys pogué posar els peus sobre la taula del despatx oval de la Casa Blanca i inflar-se de coca-coles light i Big Macs i Filet-o-Fish va ser perquè sabé interpretar bé el paper de la gran esperança blanca davant milions de seguidors -blancs sense estudis, que deien- que volien recuperar l'esperit dels primers colons.

El cervell de l'autòcrata és el d'una criatura que ha quedat aparcada en la fase del «jo». Només un psicòpata és capaç de mirar el cel amb llàgrimes als ulls com a mostra de gratitud mentre trepitja les cendres dels seu llegat.

Qui us diu que ara mateix no esteu prenent un canya al costat d'un psicòpata? O que aquesta nit no us arrebossareu en els mateixos llençols? Si voleu sortir de dubtes aneu a Google i busqueu: «Escala Hare de psicopatia revisada». Podreu puntuar una sèrie d'ítems. Recordeu que no canviaran mai. No tenen remei.