Resulta que la vacuna és més fiable que els vacunats, i que els encarregats que es dispensi seguint el rigorós ordre que ells mateixos han establert, basat en la solidaritat i en l'atenció als que més la necessiten. L'últim que s'ha saltat la cua és el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. Potser convindria dir el penúltim, que el coronavirus ens reserva una sorpresa dià?ria, després del cap de l'Estat Major de la Defensa, alcaldes, consellers de Sanitat, dotzenes d'ocupants de despatxos públics remotament relacionats amb la salut, i alguns capitosts de la medicina als quals no els pertanyia. Els estaments de la nostra democràcia estan preocupats pel seu benestar, i això és lloable. Estan més preocupats per la seva salut que per la nostra, i això ja mosqueja. Enmig d'aquest «campi qui pugui», alguns ens estem resignant a rebre la nostra dosi de Moderna quan sigui vintage, per darrere de la infanta Elionor, la cunyada del gerent de torn, dels turistes que arriben a l'aeroport, i dels membres dels equips de futbol que tan bones estones ens fan passar. Ningú vol esperar. Ningú segueix les normes. Ni tan sols els que les dicten. I com ha demostrat Monsenyor Taltavull, no es pot confiar en la bondat i l'empatia alienes ni tan sols si la seva professió és predicar. Ell està molt acostumat a veure files d'avis que esperen la comunió, l'edat mitjana dels seus feligresos apunta que els correspon la vacuna més aviat que tard. Moren a mansalva. Té por per ells? Com el mal pastor, ha vist el llop i s'ha posat a cobert, deixant a la seva sort les ovelles. Té 73 anys, i no ha pensat que aquest punxada era d'una altra persona. És un intel·lectual i una persona compromesa amb la veritat, l'amor i la compassió. Devia preguntar si li tocava però va practicar l'egoisme. Va escoltar la cort de pilotes que li van donar el claríssim tracte de favor, oblidant el manament del seu Déu de posar el proïsme per davant.

No hi ha referents morals al mig de la pandèmia. Estem sols en aquest riu regirat, i la suma de decepcions dels que estan al comandament no ajuda que ens atinguem a unes normes imprescindibles per sortir d'aquesta. Només tenir una bona agenda et mantindrà fora de perill, és l'últim missatge de pandèmia. L'excusa del bisbe es va referir als múltiples contactes que manté diàriament amb gent de tota mena i en el seu afany exemplaritzant. Sort de vida social, la nostra la va amputar el BOIB. Així les coses i les justificacions, només cal confiar de nou en els pocs que no fallen, els sanitaris encarregats de posar les vacunes. S'agrairia que quan vegin un gorrer a la fila es prenguin la llibertat d'enviar-lo a casa sota pena de publicar el seu nom a les xarxes socials.

Recordo que de petita la meva mare em va portar a part i em va dir que ja era gran per aprendre a donar i rebre torn a la botiga. Es saludava, es preguntava «l'últim, si us plau» i després esperava per respondre a qui entrés després amb un «servidora». Va assegurar que era important fer-ho bé «perquè és el just i perquè així acabem abans». Avui som més de «ximple l'últim». Pel que fa a la conveniència de posar-li a monsenyor Taltavull la segona dosi ahir, la resposta és el perdó i el desig social que al menys no es malgasti la primera, pel bé de la famosa immunitat de l'agreujat ramat.