29 de gener de 2021
29.01.2021
Diari de Girona

Cartes

29.01.2021 | 00:04
Cartes

SOS agències de viatges
FRANCESC ARIMANY GIRONA
Tinc una agència de viatges des de fa 10 anys a la ciutat de Girona. Des d'aquest consistori i des del govern central no hem rebut cap tipus d'ajut, en un sector que portem més de 10 mesos sense poder vendre, amb una baixada de facturació entre el 90-95%. Insostenible, i actualment continuem amb confinament municipal, amb la qual cosa la gent està a l'expectativa de si podrà encarregar les seves vacances per a l'estiu 2021, cosa que fa que el que haurien de ser uns mesos de recuperació, per nosaltres continuen sent mesos de contínues pèrdues, ja que el que si ens obliguen a pagar sense contemplacions són els impostos, lloguers, serveis de manteniment, autònoms, i un llarg etcètera.
Per tant, demanem al govern espanyol que, si us plau, doni ajuts directes a les agències de viatges, els ICOs estan bé, però els hem de tornar i amb interessos (baixos, però hi són), que prorrogui els ajuts als autònoms mínim fins al 31 de desembre de 2021, que redueixi el cost de les PCRs o que accepti els tests d'antígens per poder tornar al país.

És Joe Biden el president més gran?
Lluís Torner i Callicó GIRONA
Aquest vint de gener, uns dies després de l'assalt al Capitoli, per part de seguidors del president sortint, ha estat elegit, en el seu lloc, el senador Joe Biden, de 78 anys, que si a la seva carrera de senador, va ser el 6è mes jove, ara acaba d'esdevenir el president de més edat.
Als que, com ell, estem vorejant els 80 anys, a part de celebrar que una persona del nostre col·lectiu d'edat hagi arribat a obtenir un càrrec tan important, per un costat ens provoca un gran sentiment d'admiració; però per un altre ens crea un cert dubte.
Tot i que ja sap el pa que s'hi dona, en aquest càrrec, en haver estat vicepresident al decurs de vuit anys amb Barack Obama –2009/2017– era més jove, i llavors és quan ens assalta el dubte: talment com està el món de la política, agreujat amb la gravetat de l'actual pandèmia, a part de valent, no haurà estat un xic agosarat.
Una majoria dels octogenaris, vulguem o no, a part dels reflexes, anem perdent la memòria, i per un càrrec com el que ell ostentarà, a part d'altres habilitats, són de gran necessitat.
Clar que sempre hi ha excepcions de gent superdotada, per tant esperem i desitgem que ell en sigui un i, per consegüent, que tingui un mandat ple d'èxits, i com diem els catalans: per molts anys! És el nostre parer.

Ràbia sanadora
Cesca Barti Comalat BANYOLES
Opino que és important parlar més sovint del rencor i de la ràbia com també de la mort. Molts de nosaltres les hem sentit en alguna ocasió per algun fet o per algú i, en altres, les podem haver retroalimentat dia rere dia.
M'he adonat que si no sabem canalitzar ni gestionar correctament les emocions a les que etiquetem de negatives com la ira, la frustració, l'odi i el rencor, ens pot alterar la salut. Crec que no es tracta de reprimir-les ni de fer veure que no les sentim substituint-les pel famós fenomen «amor» que moltes filosofies barates escampen pel món. No és cap delicte sentir aquest tipus d'emocions! Ans el contrari, formen part de nosaltres com el riure i l'alegria i no les podem evitar ni defugir perquè llavors podrien desencadenar greus efectes col·laterals.
Sempre hi haurà algú que intentarà trepitjar-nos, manipular-nos, fer-nos mal o anular-nos. Ara bé, penso que no es tracta de destruir la nostra salut per algú que no sap actuar amb consciència i ètica!
En la meva opinió humil, és correcte i natural sentir ràbia, deixar-la anar i canalitzar-la correctament com per exemple cridar ben fort des dalt d'un cim, verbalitzar-la, esparracar coixins, escriure una carta al director, fer esport, donar cops a un sac de boxa... i després d'exterioritzar-la, el més costós és intentar canviar el xip ràpidament i aprendre a ignorar l'escòria inconscient de la societat, que alguns d'ells, a més a més, es creu el més fort de la selva pel sol fet de tenir més «calés» que jo!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook