La vacunació anticipada i irregular de polítics (en alguns casos amb els seus equips de subordinats), militars, clergues, fiscals, alcaldes, metges que no estan exercint la medicina (masculins o femenines en totes les funcions esmentades) i en general eventuals altres persones que estaven en condicions de gaudir d'aquesta anticipació, és més greu del que sembla ser l'avaluació general que es fa del fet. Per diverses raons:

1. És un evident abús de poder derivat de la posició, càrrec o capacitat de coacció o complicitat sobre sanitaris «vacunadors».

2. Comporta el retard en rebre la vacuna per un temps indeterminat de tantes persones com «saltatorns» hi hagi. Això comporta un risc molt petit i minoritari però existent de contagi evitable de persones que per raons de risc estan en els grups prioritaris de vacunació.

3. És una vulneració de la promesa o jurament que la majoria de «saltatorns» van fer en prendre possessió del càrrec de acomplir i fer acomplir la Constitució i el marc legal emparat per la mateixa.

4. El seu comportament és potencialment incitador a moviments de revolta que no farien altre cosa que empitjorar una situació ja molt complicada per ella mateixa. Hi ha poques accions amb més capacitat d'indignar la població que l'arbitrarietat en benefici propi de responsables públics en detriment, per poc que sigui, del bé comú.

5. Incrementa la ja notable desconfiança en les institucions que pateix per altres raons, també lamentables, la població. Institucions, d'altra banda, tan imprescindibles per a la convivència democràtica.

Cal preguntar-se si aquests comportaments mereixen ser sancionats. En alguna tertúlia radiofònica o televisiva s'ha parlat d'aquesta qüestió. En les que jo he vist, tots els participants manifestaven la seva perplexitat i condemna d'aquestes actuacions i davant la pregunta de si caldrien sancions, alguns manifestaven que no estava segur de si era un comportament tipificat com a delicte o falta administrativa, d'altres deien que com a mínim caldria imposar multes i la resta opinava que amb fer públics els seus noms ja hi havia càstig suficient.

Em sap greu no compartir cap d'aquestes opinions tot i que les trobo absolutament respectables i ben intencionades. Les multes, per exemple, les pagarien sense cap problema i considerarien la culpa reparada. No s'hi val.

Tots, o gairebé tots els «saltatorns» (els alcaldes potser són la única exepció) tenen algun superior jeràrquic i, en els cas dels metges que no estan exercint com a tals, els Col·legis de Metges hi poden tenir alguna cosa a dir i a fer: El Papa de Roma, l'Estat Major de l'Exèrcit i en darrera instància el Rei com a comandament superior dels exèrcits, i els càrrecs polítics o funcionarial dels quals depenen la majoria. Tots ells haurien d'obrir o ordenar obrir un expedient de inhabilitació temporal per seguir en la funció actual de cada «saltatorns».

Pel que fa als alcaldes, les Federacions de Municipis haurien de fer públic el seu malestar pels fets i demanar la dimissió voluntària dels alcaldes «saltatorns».

Com sempre sol passar, hi deu haver casos no detectats que sortirien indemnes de la seva malifeta. Però probablement aquests expedient d'inhabilitació són la única manera de garantir que no hi hagi més casos nous.

I, crec que amb un egoisme en aquest cas ben legítim, també la única manera de que jo pugui superar la meva indignació.