30 de gener de 2021
30.01.2021
Diari de Girona

La Vida Consagrada

30.01.2021 | 01:11
La Vida Consagrada

El proper dimarts, 2 de febrer, l'Església ens convida a celebrar la Jornada de la Vida Consagrada, un dia per tindre present el testimoniatge dels qui seguim Jesús per mitjà dels consells evangèlics. El document de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada, presenta els consagrats com un «cabal ininterromput de vida i d'esperança per al món».

El lema d'aquesta XXV jornada, «La Vida Consagrada, paràbola de fraternitat en un món ferit», mostra el carisma dels homes i dones «que enmig d'innombrables desafiaments, al marge del camí o en les zones més inhòspites d'un barri, guareixen les ferides del món». Aquest lema s'ha de vore «sota la llum de la paràbola del bon samarità, una icona bellíssima que el papa Francesc ha volgut revisar i compartir en la seva última encíclica, «Germans tots», proposant-la com a far i horitzó per a tota la família eclesial i humana».

Vivim en un món ferit i «en una part del planeta la ferida supura sense descans». I és que «el sofriment, la fam, la indigència i la guerra, tenen rostre concret en tants» homes i dones que «són apallissats al marge dels camins», com en la paràbola del bon samarità. Segons el document del bisbes, «en tots aquests rostres i en totes les cunetes, trobem Crist assedegat, maltractat, abusat, estranger, empresonat». Per això les persones consagrades fem nostre el dolor dels qui sofreixen, ja que els consagrats coneixem «les lluites i els dolors de l'existència en la pròpia carn i en la dels altres».

Tenint present la paràbola del bon samarità, els consagrats hem de portar a les nostres mans «l'oli i el vi per a les ferides del món», per embenar les nafres dels qui pateixen i alhora esdevenir «llar de la salut de Déu».

Cal recordar que la Vida Consagrada no és una fugida del món i dels seus problemes (com van fer el sacerdot i el levita de la paràbola del bon samarità), sinó una fugida de la mundanitat. Per això els consagrats ens aturem davant els qui estan al marge del camí i acollim el dolor dels qui pateixen, des de la nostra opció per la radicalitat d'una vida alternativa, que neda contracorrent. Una vida que intentem que no sigui mediocre ni segons els comportaments i la manera de fer (frívola i superficial) d'un món que viu només d'aparença.

Així ho intentem fer les dones i els homes consagrats a Déu, com les benedictines de Sant Daniel, els caputxins d'Arenys de Mar, els maristes de Girona, els germans de la Salle de Santa Coloma de Farners, les missioneres del Cor de Maria d'Olot, els claretians de Girona, les clarisses de Vilobí d'Onyar, les carmelites vedruna de Calella, les religioses de Sant Josep de Banyoles o els cistercencs de Solius.

Tots els qui en aquesta jornada de la Vida Consagrada renovem la nostra opció per seguir Jesús i per servir el nostre món, volem acostar-nos als qui sofreixen per tal de fer nostre el seu dolor, embenar i amorosir les ferides de tots els qui pateixen i portar-los la llum i el consol de Crist.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook