31 de gener de 2021
31.01.2021
Diari de Girona

Economia inestable

30.01.2021 | 23:29
Economia inestable

Diumenge passat explicàvem com l'economia Keynesiana de la postguerra, que va donar els 30 anys gloriosos a Europa des de 1945 fins a 1975, va ser substituïda per una nova economia neoliberal fruit dels treballs i la influència de la Societat Mont Pelerin. Hyman Minsky afirma que l'economia és inestable de forma inherent, per la qual cosa hi ha d'haver mecanismes que contrarestin aquesta tendència natural, estabilitzant-la. Tots aquests mecanismes per avui es basen en el control monetari o fiscal per obtenir sempre un augment del consum que resolgui la crisi.

Dèiem diumenge que quan el setembre de 2008 hi va haver la caiguda de Lehman Brothers, i va estar a punt de col·lapsar el sistema econòmic mundial, molta gent, polítics, economistes i pensadors de tots tipus, van dir que havia arribat el final d'aquest capitalisme, que calia repensar-lo, que no es podia permetre fer trampes continuadament amb el deute. El president francès Nicolas Sarkozy, econòmicament liberal, va fer un discurs on va dir: «Aquesta crisi sense comparació des dels anys 30 marca la fi d'un món que s'estava construint sobre les runes del Mur de Berlín i la fi de la guerra freda. Era vist com un gran somni de llibertat i prosperitat. La generació que havia vençut el comunisme havia somniat un món on la democràcia i el mercat resoldrien tots els problemes de la humanitat. Havia somniat una globalització feliç que venceria la pobresa i la guerra... Una certa idea de la globalització s'acaba amb la fi del capitalisme financer que havia imposat la seva lògica a tota l'economia i ha contribuït a pervertir-la. La idea del mercat que no devia ser contrariat per cap regle, per cap intervenció política, era una idea boja. La idea que els mercats sempre tenen raó és una idea boja... Aquesta bogeria la paguem avui... Podem sortir d'aquesta crisi si acceptem canviar les nostres maneres de pensar i els nostres comportaments, si fem l'esforç necessari per adaptar-nos a les noves realitats que s'imposen, si actuem en lloc de patir».

La crisi del 2008 va ser provocada pel mal ús d'un producte financer que es deia subprime, on certs valors d'hipoteques escombraria, que no es podien tornar, eren empaquetats amb altres valors d'hipoteques de qualitat i venuts pel món financer com a productes de màxima solvència. L'absència de suficients regles havien portat a la generalització de trampes. La màxima de no posar regles havia tastat el seu fracàs. Per posar ordre al desgavell, el president Barack Obama va signar el 2010 la Llei de Reforma de Wall Street i Protecció al Consumidor, dita llei Dodd-Frank, que intentava aportar més estabilitat financera amb mesures que proporcionen transparència i estabilitat, separant els bancs comercials dels bancs d'inversió, eliminant el risc d'entitats massa grans (too big to fail), protegint els consumidors de pràctiques abusives en crèdits i hipoteques, en fi, mesures que volien evitar nous casos com el de Lehman Brothers.

12 anys després d'aquella crisi ens trobem davant d'una de nova, amagada sota la pandèmia. La crisi actual ja era una crisi de sobreoferta que s'observava abans de l'extensió del virus arreu del món. La pandèmia ha enfortit i accelerat la crisi. Com llavors, com sempre, la recepta serà aportar més diner al sistema per augmentar el consum, fer treballar els bancs centrals a tota màquina per aportar més combustible: més fusta que és la guerra!, deia Buster Keaton.

Aquesta setmana hem vist un episodi nou del funcionament pervers del sistema financer. Uns brokers estaven invertint a curt per fer baixar el valor de l'empresa Game Stop (distribuïdor de videojocs i electrònica de consum) fins al punt de fer perillar la seva existència. La inversió a curt és un mecanisme especulatiu de forma que un inversor demana prestades unes accions (per exemple a 20), les fa baixar de valor (per exemple a 10) i finalment les compra per retornar al propietari que les havia prestat. Doncs bé, uns joves clients de Game Stop van decidir que no podia ser que l'empresa desapareixés per una acció d'aquesta mena i van organitzar una compra massiva d'accions. L'efecte ha estat que el 12 de gener el valor de GME valia 20 $ i dijous va arribar a un pic de 429 $, que va arruïnar els inversors (que perdien fins a 409 $ per acció). Els clients de Game Stop s'havien agrupat en fòrums de petits inversors que, veient l'èxit, van estendre l'atac a altres valors com AMC, Nokia i Blackberry. El resultat és que els fons baixistes (Citron i Melvin Capital) van perdre fins a 6.000 milions, demanant (molt liberals ells) amb urgència protecció al regulador. L'organització dels inversors minoritaris s'ha fet a través del grup WallStreetBets i de Reddit, creant un exèrcit de petits inversors YOLO (You Only Live Once), només es viu una vegada. És l'arribada de la justícia social a la borsa, l'agrupació de petits inversors per defensar-se de les males pràctiques dels carronyaires del sistema, tota una novetat de les xarxes socials, que s'han decidit a defensar els seus interessos a més de fer vídeos per passar el temps.

L'economia és inestable i ho serà encara més perquè la crisi actual no es resoldrà amb més consum, havent de fer-ho ara amb menys, fet que exigeix tota una revolució. Potser les xarxes socials ajudaran a fer el camí, ara que han vist la seva força front el poder financer. Segur que també ho poden fer davant el poder polític i fins i tot de cara al poder judicial. No creieu? És allò del poble unit, ara per les xarxes socials.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook