Estem vivint circumstàncies inesperades i temps convulsos i preocupants, amanits per una crisi econòmica profunda, una crisi social, institucional, sanitària i ètica de greus repercussions en una societat desconcertada, atemorida, insegura i descontenta. Hem constatat la fragilitat de la nostra suposada seguretat, les deficiències dels nostres sistemes de protecció social, i la insuficient i desorientada resposta de les nostres institucions públiques.

Possiblement aquesta realitat ens posa davant de possibles alternatives per treballar seriosament per una societat més oberta i inclusiva, més participativa i solidària, menys consumista, més responsable i compromesa amb la dignitat de totes les persones. I també més compromesa amb la millora del nostre medi ambient, començant amb l'àmbit humà i acabant amb la cura intensa i amorosa del nostre planeta terra, que és la nostra casa comuna i la de tots els éssers vius, plantes, vegetació, rius, llacs i mars, etc.

No hem de caure en el pessimisme paralitzador, infèrtil i estèril, malgrat els problemes i les dificultats que hàgim d'afrontar, i no ens hem de resignar de cap manera, ja que una altra societat i un altre món són possibles. Tampoc hem de donar audiència als imitadors de profetes que prometen paradisos futurs inexistents, ni a aquells que situen el paradís en un passat que ja no és, i que segurament mai ha sigut. Hi ha alternatives, amb tota seguretat. Però qualsevol alternativa requerirà de cadascú de nosaltres una actitud proactiva, responsable, participativa i crítica. No podem actuar com a membres de ramats d'ovelles conduïdes per algun il·luminat de torn o per un profeta eixelebrat.

El fil conductor ha de ser aprofitar el temps de vida que tenim per ser feliços i contribuir a la felicitat dels altres, amb responsabilitat i solidaritat. Cal reprendre cada dia el camí, malgrat el desànim i els problemes. Cal avançar i no conformar-nos amb laments estèrils. Tots som necessaris i tots hem de contribuir a poder viure en un món més just i en una societat més solidària, començant pels esglaons més petits, família, comunitats de veïns, barris, llocs de treball, pobles i ciutats fins a abraçar la globalitat de la nostra i única terra o planeta blau. Cal cercar alternatives per avançar i millorar, però aquest camí exigeix compromisos, sacrificis i esforços solidaris de tots plegats. Tots podem i hauríem de contribuir i col·laborar per fer un món i una societat més convivencials, més participatius i solidaris i justos.