El Barça viu una de les pitjors crisis de la seva llarga història. El futbol avui ha canviat molt i la majoria de clubs són societats anònimes esportives, llevat de tres entitats com la blaugrana, el Reial Madrid i l'Athletic de Bilbao.

Només aquests tres clubs són dels socis. Avui mateix el Girona FC és de propietat privada. Els amos poden fer allò que creguin més oportú per als seus interessos, sense que la massa social pugui dir res. Tenen, fins i tot, la possibilitat de vendre'l i que passi a una altra ciutat, sense cap mena d'impediment. Aquest estiu vam veure als diaris i a les xarxes socials l'aparició d'un personatge, deien que multimilionari de Bolívia, que entrava a la junta d'accionistes per a injectar diners al club. Certament, no era veritat. Aquest senyor de ben segur pagà diners a altres accionistes, però allò d'abonar diners per retornar el Girona FC a Primera Divisió, res de res. Ans al contrari, s'emportà al seu país el capità de l'equip. El seu aterratge va ser semblant a aquells dos francesos que van fer creure que havien comprat el club i es passejaren un matí per la ciutat. Des d'aquell dia no se n'ha sabut mai més res.

Però ja se sap: és capital privat i no es pot dir absolutament res. Com a socis avui no tenim cap dret. Es tracta d'abonar la quota i prou.

I així passa a la majoria de clubs professionals del futbol espanyol. Però en el cas del Barça no succeeix el mateix. L'entitat és dels seus 140.000 socis, si la xifra que donen és certa. I entenc que aquí sí podríem dir alguna cosa els associats. Però tampoc. La transparència és nul·la. L'opacitat és absoluta. El club és una ruïna total després de la nefasta gestió de Bartomeu, que es veié obligat a dimitir a causa d'una moció de censura que no ha servit per a res. El seu promotor ni tan sols assolí la xifra de signatures per tal de ser candidat en aquestes properes eleccions del març.

Aquest proppassat cap de setmana s'ha filtrat al diari madrileny El Mundo el contracte de Lionel Messi. De ben segur és una estratègia perquè l'argentí abandoni com més aviat millor la disciplina del FC Barcelona.

El contracte d'aquest jugador és una autèntica aberració. En quatre anys el Barça li hauria de pagar 555.237.619 euros, dels quals ja n'ha cobrat 511 milions. I així estem, sense poder pagar salaris i amb una plantilla acabada -els anys no perdonen- que costa més d'un 70 per cent del pressupost.

Messi no és el culpable d'aquesta situació, sinó uns directius que es posaren de genolls davant no només de l'astre argentí, sinó també de Busquets, Alba, Piqué, Dembélé, Griezmann, Coutinho and company.

En uns moments de crisi com els actuals, Messi cobra 380.299 euros al dia, que representen 210.297 euros nets. Ja se sap que això d'estimar els colors és una martingala que ningú no es pot creure.

El contracte conté unes xifres del tot inviables per a qualsevol entitat esportiva. Messi no cobra per fer la feina, sinó que conté tota una sèrie de variables que només poden signar directius incompetents que disposen d'uns diners que no són seus i que administren amb una total irresponsabilitat. I a més el jugador pot sortir ara sense que el FC Barcelona n'obtingui cap benefici. Marxarà lliure i a més amb un plus desorbitat en el seu comiat.

Però avui allò que s'hauria d'exigir als nous responsables del club -siguin Freixa, Laporta o Font- és llum i taquígrafs. Els socis haurien de tenir dret a conèixer on van els milions d'euros del pressupost que es reparteixen sense cap ni peus. Si es continua en aquesta dinàmica no cal que es digui que el Barça és més que un club i que els propietaris són els socis.

Una filtració, ja sigui d'algun membre de l'anterior directiva o de l'actual gestora, ha posat en alerta una massa social del tot desconcertada que veu com s'han perduts bous i esquelles.

Hom es pregunta per a què serveixen les assemblees si s'amaga una informació bàsica com són els contractes dels assalariats. Com deia a l'inici, els propietaris del Girona FC poden fer allò que els doni la gana perquè van comprar el club, però el Barça, mentre no sigui una societat anònima, no pot actuar amb opacitat, nocturnitat i traïdoria. Lamentable, de debò.