Els candidats a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer participen en una cursa a veure qui la diu més grossa.

Inés Arrimadas (Ciutadans) proposa l'aliança amb el PSC, però encapçalada per Carlos Carrizosa. Si pensen obtenir més vots i escons que el PSC, tenen més moral que l'Alcoià. I, a continuació, carrega contra el PSC perquè pactarà un tripartit amb ERC i els comuns. Quina poca-soltada! Quina incongruència!

Oriol Junqueras afirma que «si no guanya ERC, guanyaran els de sempre». Qui són «els de sempre»? Convergents i socialistes?

Cal recordar que durant els tripartits de Maragall i Montilla (2003-2010) i en els governs de Mas, Puigdemont i Torra (2012-2020), ERC va pactar amb uns i altres.

Per tant, amagar que si ERC guanya necessitarà «els de sempre», quan durant més de quinze anys ha remenat les cireres en governs de la Generalitat, és una incongruència supina.

Laura Borràs (Junts per Catalunya) pontifica: «L'Estat espanyol ens ha imposat la data, però el resultat l'imposarem nosaltres». Mentida podrida! El 14 de febrer de 2021 figurava en el Decret 147/2020, de 21 de desembre, com a resultat de la inhabilitació de Quim Torra. El TSJC ha mantingut la data inicial i ha anul·lat el Decret 1/2021, de 15 de gener, que deixava sense efecte la celebració de les eleccions per tornar-les a convocar per al dia 30 de maig de 2021, «prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública i de l'evolució de la pandèmia». Era una barbaritat perquè la llei no permet suspendre unes eleccions convocades i el vicepresident, en funcions de president, no és competent per convocar-les.

Altrament, Laura Borràs es compromet a «activar la declaració d'independència de 2017 si l'independentisme arriba al 50% dels vots». Tornaran a fer la barbaritat d'anar contra la meitat de catalans?

Salvador Illa (PSC-PSOE) és incongruent quan afirma que no governarà amb independentistes perquè la suma dels escons de Ciutadans, Vox i PP no és suficient. A més, davant la consigna de «tots contra Illa», li serà difícil trobar socis.

Jessica Albiach (En Comú Podem) és candidata d'una formació transfigurada en un apèndix d'ERC, que reclama un tripartit «d'esquerres» per foragitar la dreta catalana que representa JuntsxCat. És congruent quan PSC i ERC rebutgen una entesa de govern?

Per més inri, En Comú Podem professa la fe sobiranista: «Catalunya ha de poder tenir la seva pròpia Constitució» per ser «una república social (...) que comparteix sobiranies dins una república plurinacional». És un projecte que suposa la independència de Catalunya?

En els pròxims dies escoltarem i llegirem una cúmul de propostes rebregades i atacs desmesurats per convèncer els adeptes i fastiguejar els indecisos.

Esperem que l'abstenció no guanyi la partida.