Al bar on esmorzo amb precaucions antivíriques, un client habitual, amb qui acostumo a intercanviar salutacions i confidències, m'explica que fa poc va trucar un parell de vegades al despatx del seu cap.

-Com que no contestava -afegeix-, i tenia alguna cosa urgent per dir-li, vaig obrir amb cura la porta i el vaig sorprendre dormint la migdiada, ja que acabàvem de venir de dinar.

-Jo, quan treballava en una oficina, també feia una becaina a aquesta hora -li dic.

El meu interlocutor fa un gest d'assentiment, es porta a la boca un tros de croissant a la planxa i efectua un gest de dubte, com si volgués i no voldria revelar un secret.

-La qüestió -es decideix finalment- és que tenia a la boca un xumet que succionava com un nadó.

-El teu cap?

-El meu cap.

Em vaig quedar sorprès, ja que en altres ocasions s'havia referit a ell com una persona molt competent i amb enormes habilitats socials per dirigir i coordinar equips de treball.

-I què vas fer? -vaig preguntar.

-Em vaig quedar allà, observant-lo, amb por de fer algun soroll que el despertés. Imagina't si arriba a descobrir que conec un vici tan humiliant. Després d'uns segons, vaig tancar la porta amb molta cura i vaig tornar a la meva taula. Però ara, cada vegada que ensopego amb ell, no puc deixar de veure'l com un nadó gran. Com un nadó cap. Un nadó cap, te'n fas una idea? És una mica grassonet.

Me'n vaig fer una idea.

No només me'n vaig fer una idea, sinó que vaig començar a representar-me als grans líders del món dormint amb xumet. Vaig veure al meu cap Angela Merkel i Macron i Putin. També se'm van aparèixer alguns dels nostres, polítics de dretes i esquerres, efectuant els sorolls i els gestos característics d'aquesta activitat succionadora. Llavors, sense saber per què, se'm va fer la boca aigua i de tornada a casa vaig comprar un d'aquests mugrons artificials, que ara són d'una perfecció anatòmica increïble. Però encara no m'he atrevit a usar-lo.