Les darreres crisis econòmiques i especialment l'actual situació produïda per la pandèmia han posat de manifest la necessitat de tenir uns serveis públics forts i de qualitat. Els mantres neoliberals de fer desaparèixer l'estat de benestar en nom d'un sacrosant mercat lliure desregularitzat, ens han portat a una societat amb uns nivells de pobresa, de precarietat i d'emergències socials insuportables.

Des de la política, i en concret des del món local, la idea de recuperar el control sobre els serveis públics torna a agafar força. Des dels sindicats de classe no s'ha amagat mai la preferència per la defensa del control de les administracions dels sectors públics, tant pel que suposa de garantia de serveis de qualitat per a la ciutadania com per les garanties en les condicions laborals de les treballadores i treballadors.

Aquest camí de tornar a les administracions els serveis públics, però, no és fàcil ni senzill. Cal tenir en compte que una cosa és internalitzar un servei públic, i que per tant es gestioni directament des de l'administració, i una altra és fer que sigui una societat comercial de gestió privada (encara que de capital públic) qui el gestioni. Cal ressaltar que la gestió d'aquests dos models és significativament diferent.

Una problemàtica que està produint situacions laborals complexes i conflictives és la situació laboral en la qual queden les plantilles dels serveis públics que estaven privatitzats. En aquest punt és on s'ha donat la paradoxa que tot i la predisposició dels sindicats de classe a donar suport al control de les administracions sobre els serveis públics, ens veiem enfrontats a aquestes mateixes administracions en defensa del manteniment de les condicions laborals dels treballadors afectats.

Els casos de Serveis Mediambientals La Selva NORA o Fisersa-Ecoserveis estan mostrant com el fet de passar d'una societat mercantil de capital mixt a una altra de capital públic no garanteix automàticament les condicions laborals dels treballadors, i es pot arribar fins i tot a qüestionar els llocs de treball.

Recordem que per treballar en l'administració publica cal respectar els principis d'igualtat, publicitat, mèrit i capacitat en l'accés a l'ocupació pública, la qual cosa dona més complexitat en les possibles subrogacions entre empreses. De fet, les complicacions de les relacions laborals d'aquestes societats demanen una reflexió serena per part dels polítics que les porten endavant. Sense qüestionar la bona voluntat política, la realitat és que els treballadors poden trobar-se amb un possible empitjorament de les condicions laborals.

Partint de la desitjable recuperació del control dels serveis públics per part de les administracions, des del món sindical solament demanem que es compti amb la complicitat de les plantilles afectades, i que es protegeixin els llocs de treball i les millors condicions de treball de les plantilles.