Això de sacrificar els fills és un clàssic de totes les religions per demostrar fidelitat al Déu. A l'Antic Testament tenim Abraham, a qui un matoll en flames li va dir que era Déu i li va demanar que matés el seu propi fill, Isaac, així, perquè sí, perquè jo ho dic. Ni per un moment va dubtar Abraham a seguir els designis del Senyor, que aquell dia es devia haver llevat amb el peu esquerre. Només un àngel el va detenir en el darrer moment, quan ja abaixava el punyal sobre Isaac, que devia pensar que o bé el seu pare era el primer psicòpata de la història o el Déu dels jueus era particularment bromista. El llacisme no és més que una religió -una qüestió de fe, la raó no hi té cabuda-, així que en Jordi Cuixart ha aprofitat una de les moltes estones lliures que se li regalen fora de la presó per demanar als fidels que ofereixen en sacrifici els fills a Déu, que és el que toca. El déu llacista viu a Waterloo, sigui santificat el seu nom de Vivales i faci's la seva voluntat així en la terra com en el cel, en Cuixart és només un apòstol i no té prou autoritat per reclamar la mort dels fills. Malauradament s'ha de conformar de demanar que siguin tancats a la presó, que és mort civil en lloc de biològica, però per sortir del pas i demostrar qui mana, ja va bé.

En Cuixart considera que ja ha patit prou presó. Si pot enviar-hi els fills al seu lloc, per què ha de tornar-hi ell, ben fet que fa. Els fills surten cars, uns més que els altres, ja diu la dita que «em surts més car que un fill tonto». En Cuixart sabrà com són els seus, però intueixo que deuen ser dels onerosos i millor tenir-los lluny de casa, si pot ser a la presó, que així els mantindrà el pèrfid estat espanyol, que de passada s'anirà empobrint sense fre. Fins i tot podria fer fallida, només que un dels fills enviats a presó ens surti com en Junqueras, la manutenció del qual equival al PIB dels països bàltics.

Jo entenc en Cuixart, com no l'haig d'entendre. Hi ha fills molt pesats, és normal que el president d'Òmnium cregui que estaran millor entre reixes. Quan surt de la trena amb aquest tercer grau que li han regalat, el que vol el pobre home és descansar una mica. Amb dues criatures de tres i un any com les que té a casa, això és impossible, per no esmentar que ni d'estones íntimes amb la senyora pot disfrutar, quan no té gana un, l'altre s'ha cagat.

-Si ho arribo a saber em quedo a la presó, almenys als vis-a-vis no ens emprenya ningú.

Molt millor tancar-hi els fills, allà es faran homes. A la presó els nens estan bé, i sobretot estan bé els seus pares, que és del que es tracta. La presó, a més, ha demostrat a bastament les seves virtuts pedagògiques, abans posades en dubte però confirmades gràcies als presos llacistes. Junqueras, Romeva i aquells dos a qui sempre confonc i he decidit convertir-los en un de sol de nom Tururull, han après dret i matemàtiques. Ara diuen que les lleis s'han de complir i que 47% és menys de la meitat, conceptes que no tenien clars abans de passar de ser algú a ser un número de reclús. En Cuixart vol els fills a la presó no perquè sigui miserable, o no només, sinó perquè s'eduquin, que allà fins els més babaus acaben aprenent uns mínims de convivència i de números, i amb això ja poden anar per la vida, fins i tot pescar un bon càrrec al governet. O a la dreta del Vivales, amén.