Si no han allargat el termini, avui és el darrer dia per votar per correu. Soc persona de risc. Em vaig vacunar de grip i de pneumònia. Per edat i per malalties cròniques, tenia decidit votar per correu in pectore. Però, a la família, hi ha una persona més gran i amb més risc que no un servidor. Li direm la iaia. Tot i que es val per ella mateixa, a penes es pot moure. La iaia no surt de casa per a res del món; es fa portar els queviures i es comunica amb nosaltres per videoconferència amb la seva tablet. No té ordinador. De mal grat, però per prudència, s'havia fet a la idea de no anar a votar. Hem procurat convèncer-la que ho faci per correu. L'oficina de correus més propera és a més d'un quilòmetre del seu domicili. Ha d'anar-hi presencialment a buscar els impresos (Primera barrera: no podia anar-los a buscar un servidor amb el seu DNI?). «L'hi portaré jo amb cotxe». S'hi va avenir, a condició que jo portés mascareta i guants i ella no s'hagués d'esperar. La setmana passada vam anar tres vegades a la seva oficina de correus i a d'altres. Hi havia cua a totes i vam haver de tornar enrere (Segona barrera). Vam buscar la via digital. S'ha de disposar d'un certificat IDCAT, T-CAT, DNI electrònic o un certificat digital vàlid. Evidentment no en té cap (Tercera barrera).

Es veu que hi ha una manera d'obtenir l'IDCAT o el DNI electrònic. Ho vaig consultar. Per obtenir el primer, si ho vaig entendre bé, calia anar a unes oficines de Registre. Per al segon, cal la presència física a l'oficina d'expedició del DNI (Quarta barrera).

Servidor té l'IDCAT des del temps que treballava a la UOC. Em caducà i vaig anar a l'Oficina de Registre fa un parell d'anys. Ara el tinc integrat a l'ordinador. Abans de tornar a insistir amb la iaia vaig voler demanar el meu vot per correu. M'hi vaig posar. No soc cap expert, però tampoc no vinc de l'hort. Arribat a un cert punt no en tenia prou amb l'IDECAT; resultava que s'havia de descarregar un programa que es diu Autofirm@. Ho havia entès bé? A mi, descarregar-me al meu ordinador programes desconeguts em fa pànic (Cinquena barrera). Vaig demanar ajut al meu fill. Al final ens en vam (se'n va) sortir (Sisena barrera). Ara l'Oficina del Cens Electoral ha d'aprovar la meva sol·licitud i remetre'm a la meva adreça la documentació per efectuar el meu vot. Estic en enjòlit. Resulta que puc seguir l'enviament. Ho vaig mirar dimecres passat. Sortia això: «Aceptada - Certificada - No enviada a Correus». Suposo que ja l'enviaran... (Setena barrera).

Tan difícil ha de ser, votar per correu?

Hem anat enrere. A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya del dijous 20-III-1980, després del restabliment de la Generalitat el 1979, s'esqueia que aquells dies servidor havia de ser a Roma. I després d'anys de no poder votar, volia fer-ho. Què vaig fer? Actuar com havia vist a Itàlia. Vaig trucar a la seu del partit que volia votar. Em va sortir una secretària molt atenta: «Si em venen a buscar el vot, jo votaré el seu partit». Cap problema. Em vindrien a recollir una fotocòpia del DNI i del carnet de conduir per poder demostrar que era el mateix número i hauria d'omplir una breu sol·licitud de vot per correu. Ells autentificaven davant notari totes les sol·licituds rebudes, omplien la paperassa i dipositaven el meu vot a la mesa electoral. Cap problema.

La mateixa nit del 20-III, de Roma estant, vaig saber qui havia guanyat les eleccions. Tornar a aquest mètode de quaranta-i-tants anys enrere seria facilitar les coses, no troben?