Carlos Merino és un rigorós funcionari, Interventor de l'Ajuntament de Girona des de fa tres dècades. No li va tremolar el pols per denunciar les irregularitats que va detectar a l'Ajuntament de Palafrugell quan, amb només 28 anys d'edat, acabava d'aconseguir la plaça d'Interventor d'aquell municipi. A principis d'aquest segle, la Diputació de Girona, governada per Convergència, quan aquest partit encara no havia mutat per fer el salt a l'abisme, li volia pispar al consistori gironí per dirigir l'ens recaptatori de la institució provincial. Ara, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el vol jubilar. I no pas com un gest altruista vers una persona que ha dedicat, amb reconeguda eficàcia, la major part de la seva carrera professional a l'Ajuntament de la ciutat. No. Se'l vol treure del damunt. Incomoda el poder absolutista. Merino, que també va ser Coordinador Cadastral de l'Estat, és fidel a les lleis i a les funcions supervisores i fiscalitzadores que corresponen al seu càrrec. No és, per entendre'ns, com el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, col·locat en el càrrec per ser fill d'un expresident convergent a la Diputació, i que és capaç d'avalar un decret tan maldestre com el de suspensió de les eleccions, tombat, sense despentinar-se, pel TSJC.

No. Merino no admet pressions polítiques ni ingerències en la seva feina. I això, des de fa uns anys, és molt perillós a les institucions catalanes si no vols tenir problemes. És el que li va passar al cap de serveis de la presó de Lledoners, un veterà funcionari afiliat a la UGT que va gosar denunciar el tracte de privilegi que rebien els polítics independentistes allà empresonats. Trasllat a una altra presó i rebaixa de la categoria laboral, que així són els nostres republicans amb els infidels que no accepten ser manejats. Per sort, queden els tribunals de justícia per evitar els abusos dels poderosos. I tant Merino com el funcionari de Lledoners han trobat empara per tombar les arbitrarietats de l'Ajuntament de Girona i la Generalitat. Però aquestes actituds caciquils no cauen mai en sac foradat. Són intimidatoris avisos a navegants: calla i fes el que et diuen si no vols tenir problemes. De fet, és el que deia el dictador Franco: «Haga como yo, no se meta en política». Sempre és preferible prendre exemple del Secretari del mateix Ajuntament de Girona, i així pots acabar premiat amb un sobresou d'amagat, sense passar pel ple.