Quan els empresaris i autònoms estan cabrejats amb la classe política perquè amb la pandèmia no sols no els ajuden, sinó que els putegen amb el tancament i el cobrament dels impostos com si treballessin normalment, no s'adonen que tots els governs no poden pagar de cap manera ni rebaixar impostos ja que deprés no podrien cobrar els seus sous, dietes i prebendes tot el munt de polítics, assessors i resta de fauna que cobra per viure sense treballar. De què ens serveixen tants diputats i senadors si en el moment de votar, per disciplina de partit, tots voten els que els manen. Que votin els líders i els altres, fora tots.

Si els polítics fossin gent seriosa,que demostren que no ho són, en plegaria la major part junt amb els seus assessors, perquè ja veuen que estan prenen el pèl als ciutadans, però és molt maco cobrar sense donar brot. Tenim un funcionariat súper ben preparat que faria molt millor la gestió dels nostres diners i ens estalviaríem totes les despeses inútils i es podrien potenciar la sanitat i la cultura.

Els polítics no canviaran per ells mateixos. Nosaltres els hem de fer canviar.

Després de la desfragmentació de l'antiga Convergència amb almenys quatre partits, sembla una insensatesa que Marta Pascal hagi creat un nou partit, i que, a més, l'hagi anomenat Partit Nacionalista de Catalunya quan no vol pactar amb alguns partits independentistes, i que s'atreveixi a presentar-se a les eleccions en solitari, essent tan poc coneguts i amb tanta divisió dels partits catalanistes. Temeritat, paradoxa o inconsciència? Segons la Marta Pascal, el que necessita Catalunya ara és un concert econòmic, acabar amb una desobediència i confrontació que no ens porten enlloc i anar cap a una nova manera de fer política, enfocada a servir les persones. Bogeria o valentia? Potser ambdues coses.

Benvolgut Sr. Quim Torra de la Florència catalana, et conec gràcies a un amic comú, i et vull dir que no em va agradar gens la teva carta titulada «Ja no em sorprèn res» que vas publicar el passat dissabte, 6 de febrer de 2021, al Diari de Girona. Ara bé, respecto la teva llibertat d'expressió i, en certa manera, la missiva no em va sorprendre del tot: ets un personatge molt singular de la ciutat de Girona. Però sí que et volia dir, com a gairebé amic i conegut teu, tot i discrepar força ideològicament i políticament parlant, que considero que jugar amb el feixisme sempre és perillós i, al final, et cremes de debò. Pensa, reflexiona sobre el que està passant amb l'extrema dreta a l'Europa civilitzada. Tant Macron com sobretot Merkel sempre han mantingut una actitud ferma i digna en relació amb aquells que encara que no s'anomenin feixistes tenen unes actuacions molt semblants. També et vull comentar que al meu poble, a Portbou, tenim enterrat un gran filòsof, jueu/alemany i marxista heterodox de l'Escola de Frankfurt, Walter Benjamin, que va patir molt, fins a la mort, a causa del dogmatisme antidemocràtic i la manca total de respecte pels drets humans d'aquestes ideologies d'extrema dreta. Si us plau, reflexiona.

Molt cordialment.